Un report de Plataforma per la Llengua conclou que el català també pateix discriminació i dèficits diversos en l’àmbit digital. Les pàgines traduïdes en algun grau continuen representant prop d’un terç del total i en la majoria dels casos es tracta de traduccions parcials o residuals. A més, les faltes d’ortografia i els errors lingüístics continuen sent un problema omnipresent en les traduccions, i la promoció de la fragmentació lingüística, que diferencia el català del valencià, ha augmentat sensiblement.
Amb tot, els catalanoparlants no poden fer en la seva llengua tràmits tan essencials com pagar l’IVA anual, sol·licitar la targeta sanitària europea o demanar l’informe de vida laboral a la Seguretat Social. La Plataforma per la Llengua ha registrat una petició a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, en la qual sol·licita la inclusió del català a tots els webs de l’estat, la fi de les dobles versions que diferencien el català del valencià i l’esmena massiva d’errades. Segons quina sigui la resposta, l’entitat té previst denunciar aquesta situació al Consell d’Europa.
L’estudi és una nova mostra que la política d’abandonament del català no ha variat amb els diferents governs espanyols des de 2017. Unides Podem, si bé defensa un model estatal més respectuós amb el plurilingüisme, no estableix l’aplicació d’aquest model com una prioritat a l’hora de negociar amb el seu soci de govern. Sovint ni tan sols respecta els drets dels catalanoparlants en allò que depèn del seu partit. Per exemple, el web del ministeri d’Igualtat, encapçalat per Irene Montero i creat durant aquesta legislatura, inclou el català en el menú de llengües, però cap dels continguts està traduït al català.
El PSOE, per la seva banda, no du a terme allò que demanava des de l’oposició. De fet, l’any 2017, a través d’una sèrie de preguntes parlamentàries, el partit va reclamar a l’executiu de Rajoy que els webs públics incloguessin versions en les llengües cooficials de l’Estat. Un cop al poder, els socialistes no tan sols no han esmenat allò que retreien al PP, sinó que han creat nous portals web que només tenen versió en castellà, com ara el de Bono Social Térmico, un pla d’ajudes per combatre la pobresa energètica.
Tampoc té versió en català el web Spain Travel Health, amb informació en llengües com l’alemany o el francès sobre les mesures de seguretat necessàries per viatjar en temps de pandèmia. Pel que fa als tràmits que cal fer per viatjar, es poden efectuar en urdú o en búlgar però no en català.
De les 389 pàgines observades per la Plataforma per la Llengua, només 119, el 30,6%, presentaven als usuaris la possibilitat de navegar en català. D’aquestes pàgines, només 4 estan traduïdes del tot en català, un irrisori 1,0% del total. Es tracta d’una xifra molt semblant a la dels anys anteriors: 1,6% el 2017, 1,1% el 2018 i 2,0% el 2019. Pel que fa a les pàgines parcialment traduïdes al català, és a dir que no permeten l’accés a tots els continguts i serveis en aquesta llengua però que tenen les utilitats principals traduïdes, l’estudi conclou que només representen un 12,1% de les prop de 400 pàgines estudiades. Una xifra de nou molt semblant a la dels darrers anys.
L’any 2020, més de la meitat de les pàgines web de l’Estat espanyol amb l’opció teòrica de navegar en català presentaven una versió simbòlica i residual. Concretament, són 68 de les 119 pàgines observades, el 57,1%. Aquestes pàgines amb traduccions residuals només presenten en català alguns menús fixos de navegació i continguts generalistes i estàtics, sovint en la primera interfície, o com a màxim en una segona plana de navegació.
Al marge de l’escassa presència del català, el 82,4% de les pàgines amb algun contingut en català contenien errors lingüístics greus. Un altre element preocupant any rere any és la pràctica de la fragmentació lingüística. És a dir, es tracta el català com si no fos una única llengua, diferenciant-lo en termes de “català” i “valencià”: l’any 2020 el 42,9% de les pàgines amb versió en català feien aquesta diferenciació, amb casos tan alarmants com les pàgines web de Renfe o La Moncloa. Espanya incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
