Aquest article no és d’immigració, de racisme, d’identitat…Tots aquests són temes importants a qualsevol estat lliure, però afrontar-los abans de tenir la independència és inútil perquè no tenim capacitat normativa i perquè crea divisió en l’independentisme, cosa que impossibilita la independència. Aquest article és d’impedir que es continuï a aixecar la camisa als independentistes de bona fe. Solament així la independència és, no tan sols viable, sinó pròxima.

Òmnium Cultural -conjuntament amb Casa Nostra, Casa Vostra i l’associació Top Manta- ha engegat una campanya perquè catalans, que hagin decidit de no votar el 14-F, cedeixin el seu dret a votar a més d’1 milió de persones, que són físicament a Catalunya i no tenen dret a vot. La campanya és reforçada amb persones de diferents orígens que afirmen d’ésser catalans com nosaltres, però que no tenen dret a vot. Tots s’expressen en català. A més a més, Ricard Ustrell, al Planta Baixa, ha dedicat diners públics a promoure-hi la campanya, cosa que té importants implicacions legals i polítiques.

El pre-supòsit de partida és grotesc: una persona que ha decidit que cap partit mereix el seu vot, o que no vol  participar en eleccions espanyoles -tres anys després de guanyar un referèndum d’independència inaplicat-, o bé perquè té por de la Covid-19, cedeix el seu vot a una persona que no coneix de res, i que aquesta potser votarà el partit que més repugna la persona que li ha cedit el vot.

Però la cosa empitjora: el noi que protagonitza l’anunci falseja la veritat perquè  diu que no pot votar, tot i haver nascut a Catalunya. És cert que el tema de la concessió de la nacionalitat espanyola per poder votar a Catalunya és pervers, però la immensa major part d’estats vincula nacionalitat amb dret de vot, i el noi ha dit, sense cap tipus de recança, que ell tria de mantenir la nacionalitat xinesa, que perdria si optés per l’espanyola. És a dir, que no demana un dret; el que vol és tenir un privilegi tot deslligant drets d’obligacions.

D’altra banda, els països que, com els bàltics, van aconseguir la independència, ho van fer establint-hi un cens propi. Aquí el camí proposat va en direcció contrària. La trucada que hem fet a Òmnium no en comporta una millorança. La persona que hi atén diu que oferim el nostre vot a les xarxes i que qui el vulgui fer servir contactarà amb nosaltres. Sense cap control. És a dir, podria ésser una persona arribada de fa poc de Madrid que vota 10 vegades per Illa o per Vox, tot abusant de la bona fe de 10 catalans, que han confiat en Òmnium i en TV3.

Però, hem deixat el més greu pel final: la Constitución dels espanyols, com dèiem en un article anterior, diu que el vot  ha de ser igual, secret, lliure i directe, és a dir, no delegable. Que l’Estat espanyol, tan virulent contra l’independentisme, toleri una campanya que promou un frau electoral, sols pot tenir una explicació: aquesta campanya afavoreix l’Estat espanyol i perjudica la independència. Gràcies Òmnium, ho torneu a fer, un altre cop.