D’Alemanya amb prou feines ens arriben les notícies dels corresponsals televisius i, més enllà del tòpic de la cervesa i la consciència sobre el poder econòmic de Merkel sobre el vell continent –a l’hora de receptar-hi mesures d’austeritat-, no en tenim prou nocions per a abastir la realitat del país.
Darrerament s’hi han produït diverses novetats en relació amb l’auge de l’extrema dreta que, en llenguatge col·loquial, qualificaríem com “una de freda i una de calenta”. D’una banda, el tribunal suprem alemany ha ratificat la condemna perpètua per a la terrorista neonazi Beate Zschäpe, que va participar juntament amb dues persones més en l’assassinat de nou migrants i una policia, mentre que els supermercats alemanys han rebutjat vendre batuts de fruita amb la publicitat de la ultradreta.
De l’altra, a les eleccions federals d’Alemanya del 26 de setembre s’hi presentarà un partit nazi anomenat Der Dritte Weg (El tercer camí), fundat el 2013 per simpatitzants del FNS i ex-membres del NPD. Atenent l’Oficina estatal de protecció de la Constitució de Baden-Wüttembrerg, el partit defensa la preservació i desenvolupament biològic del poble i la creació del socialisme alemany, alhora que agita l’antisemitisme, el revisionisme i la xenofòbia. Un fet que corrobora la mitificació del judici de Nuremberg, on solament van pagar els plats trencats alguns caps de turc mentre d’altres dirigents nazis trobaven càrrecs a l’antiga RFA o exilis daurats a països com Espanya.
El mateix dia de les eleccions Berlín acollirà un referèndum per expropiar 240.000 habitatges al fons Deutsche Wohnen, que aplega immobiliàries i grans tenidors privats. Es calcula que el 85% dels berlinesos viu de lloguer, que han hagut d’afrontar una pujada dels preus d’un 43% els darrers cinc anys.
