Com a mitjà de comunicació lliure, Catdavant no podem estar d’acord ni amb el retard en les explicacions, ni amb el fet que es facin primer en un mitjà de comunicació privat. I, encara pitjor, que aquest mitjà sigui un mitjà espanyolista i monàrquic com és RAC1.
Borràs va admetre haver sospesat la dimissió, però haver-ho descartat perquè podria ser considerat com una rendició. Va fer una repassada de la cronologia dels fets del 14 de desembre ençà.
Va afirmar que el precedent de Torrent establia jurisprudència. Cosa que solament fan les sentències, no pas les decisions del president del Parlament. Una primera part farragosa i on Basté, més que de jornalista, fa de massatgista. Després Borràs comentà haver fet una proposició de desobediència col·lectiva i global de país que inclouria Govern i Parlament, que Aragonès no hauria acceptat (pocs minuts després d’haver dit que no pot comentar les converses amb el president), la qual inclouria la resposta a la imposició del 25%.
Borràs va estar correcta i apassionada, però les seves paraules tenen dos defectes principals. El primer és que ningú no hauria de creure el que ella diu del comportament d’ERC i CUP sense contrastar-ho; i segona i principal, avui 74 diputats/ades del Parlament (o 73, si descomptem Carles Castillo) podrien declarar la DUI, cosa que ni fan ni tan sols gosen considerar
Agafem les paraules de Borràs on diu que cal anar junts, però junts per a fer la independència, ara mateix.
