La Unió Europea ha llançat en fase de prova dues xarxes socials que estarien pensades per a competir amb Twitter i Youtube un mes després d’haver aprovat la Llei de Mercats Digitals, que té com a objectiu augmentar el control sobre les plataformes digitals actuals i evitar-ne el monopoli actual.
Al llarg dels darrers anys, les institucions de la Unió Europea i els seus membres han tingut força picabaralles amb els gegants digitals com Meta, Google o Amazon per vulnerar el principi de competència o vulnerar la privacitat dels usuaris i fer-ne servir les dades amb finalitats poc ètiques. Malgrat les multes milionàries s’ha demostrat que no són casos aïllats i la UE ha aprovat una llei per a augmentar el control sobre les plataformes digitals més importants.
Atesa la imposició sense precedents de multes contra les plataformes digitals més importants del món, la UE vol crear, a través d’aquesta llei, un espai més competitiu i equitatiu per a les empreses que vulguin competir amb els gegants digitals actuals i que aquest, com s’ha demostrat judicialment, no puguin continuar aprofitant la seva posició d’avantatge per tal d’impedir-ho.
Aquesta llei afectarà tan sols a les grans empreses, i impedirà, entre d’altres, que aquestes plataformes puguin mostrar en millor posició els seus serveis en llurs apartats de cerca (com ha fet Google amb Google Shopping), també evitarà la imposició de software preinstal·lat (com Android que té aplicacions que hi vénen per defecte que són de Google, com Google Chrome) i facilitarà l’ús d’aplicacions alternatives (això equivaldria que en un iPhone s’hi pogués instal·lar la Play Store i en un Android l’Apple Store, per posar un exemple), a més a més també prohibirà que les grans empreses entrecreuin informació dels seus usuaris entre les seves plataformes sense el seu consentiment (per tant, Meta, no podria creuar la informació de WhatsApp i Facebook per tal de donar publicitat personalitzada als seus usuaris), a més a més la llei també preveu que existeixi interoperabilitat entre les diferent aplicacions de missatgeria (un usuari de Telegram podria enviar missatges a qualsevol usuari de WhatsApp).
Aquesta llei, que encara ha de ser votada pel Parlament Europeu i el Consell Europeu, està previst que entri en vigor al gener de 2023. Naturalment, les grans plataformes estan en contra d’aquesta llei atès que ataca directament els seus interessos monopolístics. Però, malgrat que diversos titulars sensacionalistes ho anunciïn, no es preveu que cap d’aquestes empreses se’n vagin de la UE en un futur pròxim. De totes maneres, és possible que la UE es prepari per aquesta situació a llarg termini.
És per això que ha creat dues xarxes socials a imatge de Twitter i Youtube, per tal d’assegurar la independència de la UE en el món digital a l’hora d’interactuar amb els ciutadans o de difondre informació sobre les institucions. L’aplicació ‘’EU Voice’’, que seria l’equivalent a Twitter, permetria escriure-hi missatges curts i penjar-hi imatges i vídeos. L’altra aplicació seria ‘’EU Video’’, que seria l’equivalent a Youtube, i permetria penjar-hi vídeos de llarga durada, podcasts i comentar-los.
Segons afirma la UE, aquestes aplicacions tenen la finalitat de prioritzar el dret a la privacitat de les persones i la protecció de les seves dades, assegurant que les dades dels usuaris no sortiran de la UE i, atès que no disposarà d’anuncis, les seves dades no seran venudes a cap empresa. D’aquesta manera, continua, s’asseguraria que l’usuari mantindria el control de les seves dades personals.
De totes maneres, aquestes plataformes encara es troben en fase de prova i solament hi poden publicar les administracions europees.
