“El 1949 es van crear llocs i destacaments amb gossos per tal de perseguir de manera més organitzada els bandolers i reforçar el servei amb zones de fronteres i costes.” És part d’un tuit de la Guàrdia Civil que criminalitza la tasca de resistència dels maquis i torna a alinear la institució amb el franquisme.
Arran del tuit, el jornalista Miquel Ramos va convidar a omplir la xarxa de fotos i històries de maquis i guerrillers antifeixistes com ara la Pastora del Maestrat i van aparèixer un reguitzell de noms: Francesc Sabaté, Manuela la Parrillera, Ramon Vila, Manuel Girón, Remedios Montero, Josep Almudéver, Marcel·lí Massana o Josep Lluís Facerías, entre molts altres. Al final, la Guàrdia Civil va esborrar el tuit.
L’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va denunciar el tuit perquè es vantava d’haver pres part en la repressió de la dictadura franquista i va aprofitar l’avinentesa per acreditar la tergiversació del seu lloc web: des de la negativa a qualificar de cop d’estat l’acció del general Sanjurjo el 1932 fins a qualificar Franco de “general” sense emprar la paraula “dictadura”.
El web de la Guàrdia Civil també explica que més de la meitat dels efectius del cos havia servit el bàndol republicà durant la Guerra Civil, però en realitat no es tractava d’un bàndol sinó de lleialtat a un govern democràtic; en la narració de la seva activitat durant la dictadura n’ignora les violacions de drets humans com ara les detencions, tortures o la llei de fugues; en parlar de la Transició assenyala la coronació del rei emèrit com el naixement de la democràcia sense esmentar que va ser imposat pel dictador.
Finalment, el lloc web de la Guàrdia Civil fa referència a la paraula “democràcia” en relació a la Transició però, en canvi, l’amaga per parlar de la Segona República espanyola.
