L’any, a Catalunya, ha començat amb un triple focus informatiu: les crítiques als vestits de Lídia Heredia, Cristina Puig i Helena Garcia Melero al programa especial de Cap d’Any a TV3; el ritme lent en l’administració dels vaccins per a la Covid-19 i la festa rave a Llinars del Vallès.
Més de 300 persones van estar 40 hores en una festa rave a Llinars del Vallès -que va començar la nit de Cap d’Any-, abans que els Mossos hi intervinguessin. Els dos presumptes organitzadors de la festa han estat allibertats amb càrrecs i afronten possibles sancions administratives de fins a 600.000 euros.
Vivim uns moments on les restriccions a les llibertats personals i la manera com funcionen els negocis fa que la societat tingui la sensibilitat a flor de pell, per com hi percep greuges comparatius. Així, per una banda, el ram de la restauració i del lleure nocturn -que pateix restriccions, tot empenyent força propietaris al tancament de llurs negocis-, ha avançat que es presentarà com a acusació particular contra els organitzadors.
Un altre greuge aparent és el desallotjament, de part dels antiavalots dels Mossos, del Casal Popular Tres Lliris a Gràcia on, segons els afectats, es feia una fira de productes artesanals produïts per jovent, que complia tots els requisits per a evitar conflictes. També la CUP ha criticat la diferència de tracte entre aquesta festa i el paper dels Mossos en els desnonaments. Tampoc hom no veu proporcionalitat en el tractament que rep al carrer l’activisme independentista.
A la polèmica social, s’hi ha d’afegir la política. Així, el recentment reincorporat Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha responsabilitzat Salut de no haver ofert un protocol clar d’actuacció per a procedir-hi. El fet que les conselleries d’Interior i de Salut estiguin en mans de partits diferents (JuntsxCat i ERC), a les portes d’eleccions, ha creat acusacions creuades que els ciutadans no han viscut pas de bon grat. I és que cal fer-hi dues consideracions. La responsabilitat del Govern de la Generalitat és col·legiada i solidària; és a dir, tots els consellers/es i, per tant, llurs partits responen de tots els actes del Govern, independentment de qui en sigui el titular. I la segona consideració és que ho tenim malament per a fer la independència -i tot seguit un dels millors països del món-, si el cap dels Mossos, que era disposat a detenir immediatament el president de la Generalitat, no és capaç d’aturar una festa il·legal que, segons el Govern, posa en perill la salut pública.
