No és cap secret que l’anunci del final de la lluita armada d’ETA l’octubre de 2011, -i la seva dissolució oficial el maig de 2018- ha deixat orfe de tesi a bona part de la dreta política i mediàtica espanyola. Pablo Casado va fer un tuit de recordatori de la mort d’Ignacio Iruretagoyena, regidor del PP a Zarautz, però el tret li va sortir per la culata: va assegurar que la seva formació “condemna que el govern pacti amb els qui visiten terroristes a la presó i amenacen amb tombar el règim” i hi va afegir una foto en què apareixia el polític amb la seva dona i un fill petit. Però no intuïa que aquest nen, Mikel Iruetagoyena, ja és adult, té compte a Twitter i li va respondre amb contundència: “Us ha sortit molt bonic l’homenatge al meu pare, tant bonic que no hi ha anat cap membre de la família. Deixeu de viure de les víctimes, ja és hora que la vostra política es fonamenti en quelcom més que els nostres morts, deixeu en pau el meu pare, per favor”.
El suc que el PP ha tret d’ETA tampoc resulta una estratègia inèdita atès que el 2015 Margallo -l’encarregat d’agitar el fantasma de Gibraltar per amagar casos de corrupció i qui va alertar que a Catalunya passarien coses en referència als atemptats de 2017 a les Rambles de Barcelona- va revelar la confessió d’una companya de partit: “D’ençà que no ens maten no tenim projecte”. El partit va emprar la Fundació Miguel Ángel Blanco per a finançar campanyes electorals.
Els comptes espanyols per al 2021, poc socials i aprovats amb el suport de PdECAT i ERC, preveuen 44 milions de plus de conflictivitat per als policies i guàrdies civils destinats al País Basc i Navarra. L’empresa d’escortes Ombuds, vinculada a polítics com Mayor Oreja, va assaborir l’èxit durant l’existència de la banda terrorista però ha acabat fent fallida i un jutjat en va declarar la dissolució el gener de 2020.
Finalment, cal recordar que d’ençà la desaparició d’ETA les sentències per enaltiment del terrorisme han augmentat notablement des que la banda terrorista va deixar de matar: 121 entre 2011 i 2018, és a dir, quatre vegades més que en els set anys anteriors.
