El nou informe de l’Observatori DESC Mobilitat catalana: l’abast del model d’externalització sobre contractació pública catalana en el sector de la mobilitat identifica que només deu grups empresarials s’emporten el 37,3% de tota la contractació, sent el Grup ACS de Florentino Pérez el primer actor amb més volum, seguit per Siemens i el grup Ferrovial de la família del Pino.
DESC considera “impactants” aquestes xifres si es comparen amb els resultats de l’anàlisi de tota la contractació catalana executada a Catalunya entre 1998 i 2020, en què deu actors empresarials s’enduen el 21% de concessions i contractes. En canvi, si es posa la lupa sobre els organismes que gestionen infraestructures i serveis de mobilitat en el període entre 2016 i 2020, aquesta concentració gairebé es duplica.
Per aquest report, cofinançat pels projectes Financerització vs. vida. Actuacions d’incidència per a la defensa dels béns i serveis comuns de l’Agència Catalana de Cooperació pel Desenvolupament, i La governança econòmica de la ciutat en clau drets socials i justícia global de l’Ajuntament de Barcelona, s’han analitzat 28.724 contractes adjudicats pels organismes esmentats en l’apartat anterior entre 2016 i 2020. El volum dels contractes analitzats assoleix un total de 3.290 milions d’euros. Els deu grups empresarials que acumulen més contractes s’emporten més de 1.240 milions d’euros.
L’informe inclou un estudi de cas, el model d’outsourcing d’AENA i Sacyr. El servei de neteja de l’Aeroport del Prat a Barcelona fa anys que és gestionat per diferents empreses d’aquest grup empresarial tot i les protestes contínues de les treballadores per les condicions laborals precàries. Les administracions d’AENA no només continuen adjudicant contractes a Catalunya, on el 24% de tot el valor adjudicat entre 2016 i 2020 es fa només a Sacyr, sinó que també ho fa arreu de l’Estat espanyol.
Així doncs, l’estudi fa palès que les limitacions i regulacions actuals que existeixen en les normatives de licitacions i adjudicacions són “poc efectives”. Són mesures majoritàriament optatives pels organismes licitadors, ja que a diferència de la divisió en lots, la limitació de nombre de lots al qual es pot licitar o que es poden adjudicar a la mateixa empresa no s’han de justificar quan no es duen a terme. Al mateix temps, dels vuit contractes dels quals l’estudi ha fet una anàlisi en profunditat només un incloïa una clàusula social o especial d’execució. Sota la normativa genèrica actual, és obligatori establir almenys una condició especial d’execució.
La conclusió prinicipal és que l’externalització de serveis, com passa amb AENA i Sacyr, no són aïllats sinó que respon a una lògica privatitzadora dels serveis públics que s’identifica com a model d’outsourcing. Aquest tipus de serveis, que són de titularitat pública, són externalitzats i adjudicats en la lògica del preu més baix, sense amb prou feines tenir en compte altres aspectes. Aquests serveis, que han estat identificats com dels que són externalitzats més sovint sota aquesta lògica d’outsourcing i gestionats de manera freqüent per empreses multiserveis, comporten una davallada en la qualitat del servei i en les condicions laborals de les treballadores comparat amb quan els serveis es troben internalitzats per l’administració.
Des de l’Observatori DESC es recomana establir l’obligatorietat d’incloure clàusules particulars d’execució, socials i/o mediambientals en els contractes d’adjudicació pública, i particularment en els contractes de serveis, en què es dona un nivell d’externalització i de precarietat laboral alt. Aquesta recomanació val també tant per a la normativa específica del sector de mobilitat com per a la normativa general de contractació. També veu imprescindible evitar la concentració d’una gran part del volum en pocs actors empresarials: a efectes de les limitacions a licitar i adjudicar en lots, cal considerar que les empreses que es presenten dins d’una UTE (unió temporal d’empreses) ja no poden licitar o adjudicar-se altres lots.
Tanmateix, proposa limitar obligatòriament el nombre de lots al qual pot licitar una empresa i/o el nombre de lots que se li poden adjudicar, independentment del tipus de contracte. També recomana fer un seguiment exhaustiu a l’aplicació de la nova RDL 3/2020, a efectes de determinar si la regla general de divisió en lots contribueix a disminuir l’alta concentració en pocs actors empresarials que hi ha al sector i analitzar l’evolució de la inclusió de clàusules especials d’execució.
