L’Associació d’Ajuda a les Víctimes de l’11-M ha aprofitat el dissetè aniversari de l’11-M per a advertir que, atenent la legislació vigent, la causa prescriurà el 2024 i els culpables en podrien eixir impunes.

Totes les circumstàncies i detalls fan pensar en un atemptat de falsa bandera. Tres dies abans dels fets el PP era el clar favorit per a reeditar el triomf electoral i havien aparegut documents interns del govern de Bush que acreditaven les seves trampes per a evitar la presidència d’Al Gore. A principis de 2004 Bush es trobava uns quants punts sota John Kerry a les enquestes i les guerres d’Afganistan i Iraq estaven en marxa.

Després dels més que probables autoatemptats de l’11-S, els think tanks van adonar-se que solament un atac molt fort a Europa que fes caure un govern podia assegurar la continuïtat de Bush al poder. El pla va ésser executat a la perfecció amb la necessària complicitat dels mitjans de comunicació i va causar la mort de 193 persones i vora dos mil ferits.

Del 4 al 10 de març l’OTAN havia realitzat uns exercicis en què personal civil i militar amb armament i lliure accés a tot tipus d’infraestructures van fer simulacres en diferents capitals d’estats membres. Alguns aspectes coincideixen amb l’11-S, com ara la destrucció de proves -dels vagons de tren al cap de pocs dies-, la majoria dels qui van aparèixer al judici eren traficants de droga, lladres o confidents de policia que hi van actuar com a caps de turcs i els explosius emprats eren d’ús exclusivament militar per als exèrcits de la OTAN (res a veure amb la Goma 2).

A Ifema, on van dur els cadàvers, també hi van portar una motxilla que no havia esclatat, hi havia explosius i s’havien equivocat amb el AM i el PM (el model de mòbil no fa aquesta distinció). A més, hi ha fotos que acrediten que els fragments del terra dels vagons estaven incrustats als sostres, cosa que descarta la possibilitat que les bombes fossin dins del vagó i referma la teoria que realment eren sota els trens.

Bush tenia interès directe a fer caure un govern, Acebes continuava mantenint que ETA era la línia d’indagació fonamental i la BBC ja donava per feta l’autoria d’Alqaeda. El PP, seguint ordes del govern americà, va suïcidar-se i posteriorment Bush va qualificar els atemptats d’inacceptables, quelcom que no havia fet mai abans en atemptats similars produïts fora dels Estats Units.

El govern espanyol no tenia cap necessitat de culpar ETA i el PP hauria guanyat. L’OTAN va muntar aquest atemptat amb l’objecte de garantir la reelecció de Bush i va encarregar als mitjans que escampessin la mentida d’ETA. Otegi de seguida va descartar que ho fos.

A qui aquesta versió li pugui semblar conspiranoica pot cercar informació de l’acreditada Operació Gladio, un projecte que l’OTAN va posar en marxa per a cometre accions terroristes en una quinzena de països europeus, des del segrest i assassinat del polític italià Aldo Moro el 1978 a l’atemptat a l’estació de Bolonya de 1980. L’evolució d’aquest projecte són els atemptats de bandera falsa, un pretext per a fer guerres i culpar organitzacions islamistes creades pels serveis secrets occidentals.