En les situacions de crisi cal vetllar perquè la societat que les pateix no en surti més polaritzada que quan hi va entrar, i perquè no perdem drets assolits que ha costat segles i lluita de moltes persones i col·lectius, i que podem perdre en un tres i no res.
La situació de la gestió de la Covid-19 té un efecte colpidor especialment en l’àmbit de l’ensenyament, de tal manera que les universitats han optat per les classes a distància. En l’educació primària aquest afer encara és més complex tant pel fet que és obligatòria, com perquè es tracta de nens/es menors d’edat.
A l’escola Parc de l’Aigua es produeix de fa setmanes un conflicte entre l’escola i les famílies d’en Max i en Leo de 5 i 11 anys i de l’Aroa d’11, amb el detonant de l’ús obligatori de la màscara. Lluny de ser un cas que tan sols els afecti a ells, que seria prou motiu per a parlar-ne, és un cas que afecta tots els ciutadans.
Per motius de salut, totes dues famílies van presentar el darrer 10 d’octubre un certificat mèdic d’una pediatra privada, que l’escola va segellar, cosa que va permetre que els tres nens continuessin d’anar a classe sense cap mesura específica d’aïllament. Durant aquest període hi va haver un episodi de bullying en què uns nens van trencar les ulleres a l’Aroa. És l’agreujament d’una situació que fa 4 anys que dura.
S’escau que s’han hagut de confinar 4 dels 21 grups bombolla de l’escola, on tots els alumnes duien màscara.
La situació ha fet un tomb d’ençà el dilluns 16 de novembre amb la publicació del DECRET LLEI 41/2020, de 10 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social en centres educatius i en l’àmbit de l’educació en el lleure i de les activitats extraescolars per a fer front a les conseqüències de la COVID-19, on l’article 9.3 diu “Els centres educatius han d’adoptar mesures d’aprenentatge alternatiu a la presencialitat per a aquells alumnes que acreditin que es troben en algun dels supòsits d’exempció normativament establerts per a l’ús obligatori de la mascareta.”
Les famílies han acatat aquesta normativa.
El conflicte sorgeix quan es comença a exigir a les famílies unes condicions administratives (com ara la còpia del certificat, que aquest sigui del metge assignat per la seguretat social…) que no es van pas exigir per a anar a classe i que no figuren explícitament en el decret.
Ràdio UA1 i després el Diari el Segre se n’han fet ressò, del conflicte.
El director general dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida, el Sr. Carles Vega, “regidor per ERC a la Paeria d’ençà el 2015”, ha filtrat que l’assumpte és en mans dels serveis socials, però que de moment “no creu que la fiscalia engegui actuacions”. Les famílies han rebut aquesta informació per la premsa amb qui Vega ha parlat, abans de tenir una videoconferència amb les famílies. En aquesta videoconferència del dimarts 1r de desembre, el regidor Vega ha pressionat les famílies tot afirmant que si la situació supera el mes serà tractada com a absentisme escolar, amb les conseqüències corresponents.
El diari Segre ha fet dos articles sobre aquest tema: en el primer, sense contrastar la informació amb les famílies, fa seves les tesis de l’administració, i en el segon, després de parlar amb les famílies, hi titula “Es neguen a portar els fills a escola per la mascareta”, cosa que no descriu la realitat del conflicte.
Convé esmentar que el Segre és el diari de la demarcació de Lleida que va rebre l’any passat les més grans subvencions directes de la Presidència de la Generalitat d’en Quim Torra. Aquesta capçalera es va convertir en el cinquè rotatiu en el conjunt de Catalunya pel que fa a la quantitat de diners públics rebuts de Presidència el 2019. En concret va ser subvencionat amb 216.217 euros, segons figura al portal govern.cat i que va publicar el diari digital La Valira.
La qüestió que l’escola Parc de l’Aigua -que refusa de fer declaracions- i els Serveis Territorials d’Educació a Lleida han de respondre a tots els ciutadans/es de Catalunya és si van posar en perill la salut de la resta dels alumnes en permetre l’accés a classe sense màscara prou acreditat, o bé si deneguen l’escolarització de dos nens i una nena de manera arbitrària tot i tenir acreditada una exempció. Així es veurà clar si la prioritat en la gestió de la pandèmia per part de la Generalitat és la salut pública o el control social.
