L’Estat espanyol s’ha abstingut en una votació de l’ONU per a prohibir la glorificació del règim nazi. La proposta, impulsada per Rússia i que només ha rebut l’oposició dels Estats Units i Ucraïna, s’ha aprovat amb el suport de 130 països. Lluny d’ésser anecdòtic, la decisió reflecteix el tarannà d’un país que encara no ha condemnat el franquisme i que tracta amb impunitat les manifestacions favorables al règim dictatorial, cada vegada més nombroses.
Un xat de militars en actiu, integrat per oficials i suboficials de la novena promoció d’Artilleria, ha defensat el desig d’afusellar 26 milions d’espanyols expressat per militars retirats en un grup de WhatsApp amb el pretext que representa “el sentiment de moltes persones”. La Fiscalia ha obert diligències contra aquest darrer xat, si bé resultaria sorprenent que hi adoptés alguna mesura atenent als precedents. El 2011 un membre de la Legió que participava en una processó a Màlaga duia l’esvàstica tatuada al braç; el 2017 uns esquiadors de l’exèrcit reproduïen lletres de cançons de la formació musical neonazi Estirpe Imperial i un grup de futurs metges militars taral·lejava melodies de la División Azul mentre feia maniobres a l’Acadèmia Central de Defensa de Carabanchel. Recentment, el jornalista Miquel Ramos revelava l’existència d’un vídeo de 2018 en què una festa de l’Escola Naval Militar va finalitzar amb càntics de la División Azul però tot plegat va restar reduït a una sanció lleu de catorze dies d’arrest per tres soldats. A més, el subdirector de l’escola de l’Estació Naval de La Graña (Ferrol) ha estat apartat del càrrec per haver fet apologia de la dictadura en un document oficial en què commemorava uns fets de 1937.
Pocs dies després que Felip VI al·ludís al franquisme com a “un llarg període de divisió i enfrontament” durant el parlament nadalenc, una bandera feixista onejava a l’edifici de la subdelegació de Defensa a Barcelona, el cementiri jueu de Madrid era víctima de pintades vandàliques i el programa televisiu ‘Cuarto Milenio’ (Cuatro) donava veu a la teoria neonazi segons la qual existeix un projecte de substitució de la raça blanca per mitjà de la immigració. Un dels qui hi creia va assassinar 51 persones a una mesquita de Nova Zelanda.
El fet més surrealista va ocórrer al carrer de Colom de València, on la policia espanyola va permetre una performance neonazi islamòfoba i, en canvi, va proposar una sanció per incitació a l’odi i al racisme a una dona que se’n queixava. A Màlaga la policia ha detingut un neonazi amb un ampli arsenal (160 armes de foc, 30 fusells d’assalt i subfusells, 10.000 cartutxos i una granada), vinculat amb una xarxa de delinqüents dedicada al robatori a traficants de drogues.
A l’altre cantó de la balança, la justícia espanyola continua interpretant amb versemblança el paper de la Inquisició: l’Audiència ha cridat a comparèixer dotze persones que el 12-O a Iruñea van llevar el cap de les figures de Felip VI i Colom, a les quals acusa de delicte contra la Corona. A més, veïns del districte madrileny de Moratalaz s’enfronten a 14.000 euros de sanció per les concentracions realitzades el proppassat maig en defensa de la sanitat pública i dos policies municipals de Madrid que van abusar sexualment d’una dona al barri de la Elipa de Madrid han sortit en llibertat amb càrrecs a l’espera de judici. Amb prou feines la policia els ha obert un expedient disciplinari i suspès temporalment del servei.
