El Consell de Ministres ha aprovat un acord mitjançant el qual es crea un fòrum contra les campanyes de desinformació en l’àmbit de la “seguridad nacional”, recollit al BOE número 142 de 15 de juny.
L’ordre PCM/541/2022 estableix que, atenent la Llei 36/2015, el govern espanyol engegarà accions i plans per augmentar el coneixement i sensibilització de la societat sobre els riscos i amenaces envers la seguretat nacional, concebuda com a requisit per al gaudi de la llibertat, la justícia, el benestar i el progrés.
Endemés, explica que el Reial Decret 1150/2021 ja preveia les campanyes de desinformació com un element de risc perquè no solament podien fer perillar els processos electorals sinó que buscaven reduir la confiança ciutadana en les institucions.
El fòrum, que serà un òrgan col·legiat i teòricament no suposarà cap despesa pública, tindrà caràcter multidisciplinari i inclourà deu persones de la societat civil provinents de l’àmbit acadèmic, privat i associacions sense ànim de lucre que podran crear grups de treball específics.
Traduït al llenguatge “cristià”, aquest fòrum significa un nou atemptat contra la llibertat d’expressió tal i com ha alertat una figura tan poc sospitosa de ser considerada antiespanyola com Pedro Baños, analista, escriptor i expert en geopolítica, estratègia, defensa, seguretat, terrorisme i relacions internacionals.
“Als xais, abans anomenats ciutadans, ja només ens deixaran belar. Els qui, en l’exercici de la seva llibertat d’expressió, en vies d’extinció, opinin en contra dels interessos i objectius de governs i organismes europeus, poden ser acusats de desinformació amb greus conseqüències”, assegurava Baños a Twitter. “Ni alguns règims autoritaris gosarien fer quelcom així, adeu democràcia, adeu.”
Aquest analista critica el pretext de la seguretat nacional, “concepte sempre ambigu que depèn del governant del moment, una raó d’Estat pervertida en raó de govern”. Baños preveu que una “societat narcotitzada” com l’espanyola ho acceptarà amb passivitat atès que “la propaganda afecta profundament els nostres cervells” i es demana si queda alguna escletxa per rebel·lar-s’hi o si ho donarem per perdut i ens “autoemmordassarem”. Baños augura que sense adonar-nos-en “només podrem parlar d’allò que interessi als dirigents. No és una distòpia sinó una realitat”, rebla.
