Solitude of Alanna, o més popularment coneguda com Alanna (nom artístic, evidentment), és una youtuber catalana que es dedica a, entre d’altres coses, promoure el coneixement sobre la mitologia, les tradicions i diversos aspectes del folklore. A més a més és autora de diversos llibres com ‘’En mi bosque interior’’ o ‘’Hacia lo salvaje’’ en què tracta el tema del paganisme. Avui a Catdavant hem entrevistat a aquesta coneguda creadora de continguts perquè ens expliqui per què es va endinsar en el món del folklore, els seus inicis a les xarxes socials i els seus lligams amb el territori català.
Com és que va començar a fer vídeos a Youtube?
Doncs la veritat és que vaig començar per un tema que, després, no ha estat per res en el que s’ha desenvolupat la cosa. Bé, vaig començar prou joveneta, no sé si amb divuit anys o dinou, perquè m’agradava molt la música. També tenia un grup i alhora feia algunes cosetes per separat i vaig dir ‘’bé, doncs podem fer servir el canal per a divulgar la música que faig’’, llavors vaig pensar ‘’bé, no em coneixerà ningú. He de fer alguna cosa, primer, per a fer-me una miqueta d’espai i, després, ficar-hi el que hagi compost jo’’. Vaig començar amb còvers. El que passa és que després tot just va coincidir que me n’anava a fer l’Erasmus a Lituània i va ser una època de canvis en què ho vaig aprofitar per a ficar-me en el tema del paganisme, que ja em cridava l’atenció de feia temps i sortir de casa dels pares va ser l’oportunitat de veure per on anava la cosa. I el canal era molt petitet, prou per explicar com anaven les coses del dia a dia o d’aquests canvis que anava fent al final ho veien quatre amics i poca cosa més. I d’aquesta manera van entrar al canal tant el tema del paganisme com altres aficions que tenia com poden ser fer treballs manuals o llegendes… La mitologia és una cosa que sempre m’ha agradat, vaig estudiar restauració de patrimoni perquè m’agradava molt el tema de la cultura, el patrimoni, la història… Tot el que és antic em crida l’atenció. I ho vaig començar a pujar tot sense filtre i al final a la gent li ha agradat aquesta mena d’eclecticisme.
De fet, parlant de cançons i història, al canal hi podem trobar una cançó antiga catalana que es titula ‘’El testament de l’Amèlia’’ i un romanç castellà titulat ‘’El enamorado y la muerte’’.
Realment són les que més gratificants han estat de fer, perquè són històriques i sempre té la seva gràcia això de donar un rentat de cara a aquestes coses i que la gent vegi que són molt interessants. Tot i que les meves també han estat molt gratificants de pujar perquè ha estat com recuperar una mica aquesta voluntat inicial de quan vaig obrir el canal. També m’agrada molt el fet que molta gent ha entrat al canal per un fet com, per exemple, els treballs manuals i li han acabat interessant les llegendes.
Com és que decideix concentrar-te en el territori català?
Ha estat un procés llarg. Jo, com tants altres catalans, vinc de família andalusa, però em vaig adonar que formem part de la natura, formem part dels cicles, del menjar que mengem i de tot el que ens envolta. L’entorn en què vivim ho és el nostre ecosistema, ho és tot. I, llavors, poc a poc, això es va traslladar a la meva espiritualitat. També he passat per la fase de ‘’les coses exòtiques són millors’’, he estudiat diverses mitologies, la nòrdica m’agrada molt; diversos costums d’altres zones d’Europa… Però al final t’adones que en el lloc en què vivim també existeixen aquestes coses i que s’estan perdent. Poc a poc em vaig anar adonant que el que tenia sentit per mi era tenir cura del meu entorn, i que si tots hi posem una mica, aconseguirem preservar-ho.
De totes les mitologies que ha estudiat, quina és la que més li ressona?
Quan vaig començar a endinsar-me en el paganisme vaig estar investigant. La mitologia nòrdica m’agradava molt, però no em va acabar de ressonar del tot, la veia com molt llunyana i aliena a la nostra cultura. També vaig estar investigant els múltiples panteons celtes hispànics, és un tema del que hi ha molt poca informació, solament algunes mencions en textos romans que ens permeten fer algunes hipòtesis i comparacions amb, per exemple, els panteons celtes gals.
És veritat, abans que arribessin els romans, aquí tenien els seus déus.
Moltes de les coses que hi havia quan van venir els romans es van sincretitzar. Els romans, a nivell espiritual, no eren tan dominants com ho van ser els cristians quan van anar a Amèrica. Fins i tot van arribar a adoptar a déus dels pobles que conquerien.
I quines són les fonts per investigar?
Doncs principalment llibres de no practicants. Normalment la gent comença en el paganisme amb llibres de la Wicca. Al final, a la nostra zona, no hi havia res escrit a través del punt de vista d’un practicant. Tant per omplir el buit aquest de coneixement sobre temes espirituals com per la meva curiositat pel folklore me n’he anat a fonts etnològiques, arqueològiques, costumaris… I de tot això en podem treure força coses. Però, al cap i a la fi, en creences espirituals no és tan important la vigència que tingués en un nivell històric com que ens ressoni. No cal que ho validem tot amb fonts històriques o sinó no es pot fer. Fins i tot ara, en religions paganes reconstruccionistes han afegit algunes coses a les seves tradicions.
D’aquí vindria la Roda de l’Any Wicca, que són festes que han hagut de reconstruir.
De fet, també tenim algunes festes molt importants que d’origen pagà que hem conservat prou bé. Tenim Nadal, Tots Sants, les Festes de Maig, Sant Joan… Que són celebracions molt grans que han perdurat fins ara i en aquell moment devien de ser molt importants. Perquè si hem mantingut tots aquests costums tot i ser mirar de ser reprimits, van haver de ser absorbits pel cristianisme, i a vegades era d’una manera molt superficial.
També en el vídeo de Sant Jordi hi ha molts sincretismes amb el paganisme.
Sant Jordi, no és precristià, es va començar a celebrar al segle XIV, però es trepitja completament amb les festes de primavera, que eren molt importants pels romans i també té molts paral·lelismes amb la festa del Beltane celta. No sabem com es deien aquí, però sabem que a la Gàlia la celebraven i que aquí tenim molts costums que són els mateixos.
Té pensat continuar de parlar sobre històries i tradicions màgiques d’aquí?
Personalment m’agradaria molt, perquè és un tema que m’interessa, però també entenc que el meu públic és de en la major part d’Espanya i Llatinoamèrica que potser no els interessen tant coses tan concretes. Però de tant en tant sí que fico alguna coseta d’aquí perquè m’interessa molt i és una manera de contribuir a promocionar-ho. També he fet altres projecte de divulgació de coses d’aquí, per exemple formo part d’una associació de recreació històrica d’oficis tradicionals que es diu ‘’Dorum Ribum’’ i fem divulgació de tradicions, llegendes, costums… Fem recreacions històriques, normalment del segle XIV-XV; també algun cop hem fet recreacions de pràctiques de bruixeria i fetillaria popular i ho vaig passar genial, la gent no parava de venir.
