El 14 de febrer, coincidint amb el 5e aniversari de la mort poc investigada de la Muriel Casals, els votants independentistes van atorgar 74 escons a ERC, Junts i CUP. I majoria en vots, que malgrat no ser imprescindible, aquests partits s’han autoimposat com a condició no ja per declarar la independència, sinó per considerar-la, o per pidolar un referèndum que revoqui el que l’independentisme va guanyar l’octubre del 2017, cosa a què a Catdavant ens oposem.
Cinc setmanes després, i dies abans que venci el termini per a la investidura, no és que no hi hagi acord per fer la DUI imminent, és que no n’hi ha ni tan sols per fer un govern autonòmic autoanomenat independentista.
Es parla de tensions, d’acord entre CUP i ERC, es diu que el Consell per la República és un escull. Ja es parla de repetir eleccions, cosa que després de la victòria independentista seria traïció, i no pas la primera, a l’independentisme.
Cal esperar que ERC i Junts deixin de fer declaracions de guerra a mitjans de comunicació i xarxes socials i seguin i arribin a un acord. Si així no fos seria un senyal que l’independentisme no pot ignorar, que cal fer foc nou si volem veure ben aviat la independència.
