Els guàrdies civils que van vexar el ciutadà flamenc Kris Charlier per haver parlat en català refusen respondre les qüestions de l’acusació, malgrat ser treballadors públics. Els dos agents han declarat com a investigats davant la jutgessa per un possible delicte contra la integritat moral.
Els fets van succeir el 9 de desembre del 2019, quan els policies van retenir Charlier a l’arc de seguretat de l’aeroport de Barcelona perquè van notar que duia alguna cosa sota la roba. Els agents no van entendre les explicacions de l’afectat, que sap parlar català però castellà no, i Charlier, obligat, va acabar abaixant-se els pantalons en públic per mostrar la bossa d’estoma que porta enganxada al cos d’ençà que va ser intervingut d’un càncer de colon.
Els dos guàrdies civils investigats han declarat que van seguir en tot moment el protocol de seguretat i un d’ells ha afirmat la dificultat que té per entendre el català. Durant la declaració, els investigats han explicat que van acabar proporcionant-li al ciutadà flamenc un company que parlava francès per poder-lo entendre, perquè Charlier no parlava en castellà.
Els dos agents havien denunciat Charlier per desobediència i per haver-se negat a identificar-se el dia de l’incident, dues denúncies que finalment van quedar arxivades.
La jutgessa encara podria cridar a declarar com a testimonis més persones implicades: dos agents més de la guàrdia civil, els vigilants de seguretat privada d’AENA que es trobaven a l’arc de seguretat en el moment dels fets i els membres de la tripulació de l’avió de Ryanair que Charlier va ser forçat a abandonar. Els agents de seguretat privada d’Aena, que també van estar presents durant els fets i se’ls ha demanat com a testimonis en la fase d’instrucció, ja han estat identificats.
La defensa de Kris Charlier també ha pogut saber que les imatges filmades a l’aeroport la nit de l’incident ja són als jutjats i que pròximament es posaran a disposició de les parts pertinents. Tot i que el procediment continua, aquesta prova documental dels fets pot ser una peça clau perquè la jutgessa decideixi si el cas arriba a judici o s’arxiva.
Un cop s’hagi acabat aquest procés d’investigació, el jutjat d’instrucció emetrà una interlocutòria en què es determinarà si la causa resta arxivada o si tira endavant. Plataforma per la Llengua tan sols constata un únic episodi precedent de discriminació lingüística a Catalunya que hagi arribat a ser investigat per la via penal: també va ser un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils, en aquest cas contra un pagès de l’Empordà, i va acabar amb l’absolució dels policies.
D’altra banda, pas endavant en l’arrelament del català a Andorra, on el nou reglament de transport preveu que els conductors hagin d’emprar la llengua oficial, llevat que l’usuari els demani de manera expressa que canviïn d’idioma. Una decisió que contrasta amb el retrocés del català al Principat, on una mesura similar seria percebuda com a imposició pel nacionalisme espanyol i els governants difícilment s’hi atrevirien. I a Perpinyà La Bressola obrirà el primer institut que ensenyarà en català.
