La conquesta de la quarta Copa d’Europa del Barça de futbol sala en una exhibició contra l’Sporting de Lisboa (4-0) no va ser l’únic fet destacable del partit. Els Dracs, fidel grup d’animació de la secció, han denunciat que al pavelló de Riga on es disputava la final la UEFA van impedir l’entrada d’estelades però sí que van permetre que s’hi mostressin rojigualdes i fins i tot una bandera de la Creu de Borgonya.
En canvi, durant el partit de semifinals contra el Benfica no hi va haver cap restricció i les estelades es van lluir amb normalitat, abans i durant el partit. En la final va ser diferent: quan els Dracs les anaven a desplegar, representants de seguretat del recinte van instar a retirar-les per ordre expressa de la UEFA. La barrera idiomàtica −l’anglès que parlaven no era precisament fluid−, va contribuir a la confusió però el grup d’animació blaugrana sí que va entendre que la culpa era de l’estel present a la bandera i la seva possible similitud amb algun altre símbol. Els membres de seguretat van dir que o retiraven les estelades, cosa que van acabar fent, o les traurien ells mateixos amb la imminent expulsió de qui les portés.
Des dels Dracs es plantegen si la presència d’estelades a les semifinals va aixecar l’alerta i va fer que es despengés algun telèfon o té a veure amb la presència d’un centenar de militars espanyols a la final, molts d’ells amb samarretes de diferents equips de futbol −no de futbol sala− i que cantaven “Yo soy español, español, español”.
La polèmica ha passat desapercebuda als mitjans de comunicació mentre que a Twitter ha generat alguns tímids planys esmentant el compte de Laporta. Els Dracs de seguida van traslladar l’episodi als encarregats de gestionar el desplaçament, que desconeixien l’ordre de la UEFA i no n’han dit res més, però tenen previst reunir-se amb altes instàncies del club blaugrana per exposar-los la qüestió.
L’incident recorda el de la final de Copa del Rei de 2018 a Sevilla on es van requisar totes les peces de roba de color groc abans d’accedir al camp; aleshores la Comissió Europea va ignorar la denúncia per vulneració de drets amb el pretext que no tenia competències en la defensa dels drets fonamentals.
