El tarannà surrealista de la justícia espanyola no solament s’acredita en casos de corrupció o de gran impacte mediàtic sinó també en resolucions quotidianes. La sala penal del Suprem ha admès el recurs de cassació d’una persona condemnada per atropellar un ciclista i que no es va aturar per atendre’l amb el pretext que no hi va haver delicte d’omissió del dret de socors perquè la mort va ser instantània.
Els fets van passar a Alcázar de San Juan (Ciudad Real) el 2016 quan un conductor sota els efectes de l’alcohol va xocar contra un ciclista però va decidir no baixar del cotxe i fugir. El ciclista, que va morir gairebé a l’acte per un traumatisme cranioencefàlic, va restar estès al voral fins que un altre ciclista el va trobar.
Inicialment va ser condemnat a un delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques amb l’agreujant de reincidència i a un altre d’homicidi imprudent i un d’omissió del delicte de socors. En total, una pena de presó de sis anys i mig. Però el conductor va presentar recurs de cassació en entendre que se li havia vulnerat la presumpció d’innocència i que existia un error en l’apreciació de la prova.
Després de revisar el cas, el Suprem ha conclòs que el conductor no va tenir coneixement d’haver xocat contra una persona sinó contra un animal i que la mort instantània del ciclista hauria impossibilitat qualsevol tipus d’ajuda. Com a conseqüència, només haurà de passar tres anys entre reixes.
