Un report de l’Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i el Maltractament Animal (AVATMA) ha conclòs que els ajuts europeus de la Política Agrària Comú (PAC) a Espanya han suposat d’ençà el 2002 més de 430 milions d’euros per a la cria de braus, que posteriorment són venuts o llogats per a espectacles taurins. L’estudi, però, alerta que la xifra no és definitiva perquè hi caldrà sumar les dades de les ajudes no comptabilitzades entre el 2014 i el 2017. Unes 600 empreses de ramaderia s’haurien beneficiat d’aquestes subvencions, que ben aviat desapareixeran tal i com va aprovar el Parlament Europeu en una resolució recent.
Les Illes Canàries van ésser pioneres en aquest àmbit, atès que el 1991 hi van prohibir qualsevol acte taurí mentre que l’Ajuntament de Barcelona va fer el 2004 una declaració institucional de “condemna al patiment innecessari dels animals”, que desembocaria el 2010 amb l’aprovació d’una iniciativa legislativa popular per a abolir les curses de braus i el tancament de recintes com La Monumental o Les Arenes. La mesura va entrar en vigor l’1 de gener de 2012.
De la seva banda, Palma de Mallorca també es va declarar ciutat antitaurina el 2015, per bé que la posterior confirmació del Tribunal Superior de Justícia de les Balears de 2018 feia esment a una voluntat sense efectes jurídics, és a dir, no contemplava la prohibició d’aquest tipus d’esdeveniments. De fet, l’agost de 2019 Palma va celebrar una cursa de braus en què una persona va envair la plaça amb crits de “llibertat”. El dia anterior els taurins havien provat d’emmudir les protestes al carrer cantant el ‘Cara al sol’ i reproduint amb altaveus la cançó ‘Que Viva España’ de Manolo Escobar.
