La voluntat d’afusellar 26 milions d’espanyols, expressada en un grup de WhatsApp de militars retirats de l’Acadèmia General de l’Aire, no és un fet aïllat sinó que s’emmarca en la tradició d’autoritarisme i corrupció de l’exèrcit, que compta amb la complicitat de la justícia, la política i l’elit empresarial.
El govern espanyol ho ha reduït a quatre tocats del bolet, la monarquia ha callat i el Ministeri de Defensa ha acabat per denunciar-ho a la Fiscalia. El PP ho ha resolt amb la inquietant frase “podem estar-hi d’acord o en desacord” i, a títol personal, Pablo Casado ha passat de driblar els jornalistes a condemnar-ho amb la boca petita.
D’aquest grup de WhatsApp també va sorgir la idea d’enviar una carta a Felip VI per a posar-se a la seva disposició davant del “deteriorament del país” causat per l’actual govern, en un text en què lamentaven que el cop d’Estat de 1926 “no es tornés a produir”. Macarena Olona (Vox) va recordar en un tuit que els militars autors de la carta “són dels nostres perquè mai no consideraré d’altri qui defensi l’ordre constitucional i la unitat nacional”. En declaracions a Infolibre, l’extinent coronel José Ignacio Domínguez s’ha mostrat ofès pel grup de WhatsaApp del qual també era part i ha admès que “el franquisme té una gran implantació a l’exèrcit, on Franco és respectat”.
L’agost de 2018, 181 alts càrrecs de l’exèrcit a la reserva van signar un manifest per a demanar respecte a Franco, que va tenir el suport de 600 companys, mentre que al febrer de 2019 un militar en actiu va ser penat amb 30 dies d’arrest per signar un manifest contra el dictador. Segons l’expedient, el fet de criticar Franco vulnera la neutralitat política de les Forces Armades.
Aquest món el coneix molt bé Luis Gonzalo Segura, expulsat del cos per denunciar-hi abusos i corrupció, que en les obres “El llibre negre de l’exèrcit espanyol” i “L’exèrcit de Vox” explica fil per randa el desgavell d’una institució podrida en tots els àmbits: desviament de fons públics, contractes inflats, concursos preparats, comensals inexistents, vals per a combustible, milions de litres de benzina desapareguts, atribució irregular de material, falsificació de títols, malversació al Patronat d’Orfes de l’Exèrcit de Terra, venda de material militar a ferrovellers, robatori de diners, armes, uniformes i caixers automàtics o venda de portàtils per Internet. Tot plegat sota el coneixement, complicitat i participació de la justícia, cosa que revela la ineficàcia dels òrgans de control, l’endogàmia i la manca de transparència.
L’altra pota de la cadira és l’assetjament com a eina de treball integrada al sistema, que es tradueix en represàlies com ara la persecució als denunciats o bé els obstacles en la concessió de permisos i jornades reduïdes per maternitat; sense oblidar l’assetjament sexual o el genocidi laboral dels discapacitats. Fa tot just quatre dies un tribunal militar amb seu a Tenerife va dictar l’absolució de cinc sergents que havien assetjat i humiliat una companya lesbiana. Li dedicaven qualificatius com ara “chihuahua”, “minion” o “home frustrat”, però segons el jutge es tractava de “rivalitat professional”.
Pel que fa al malbaratament, inclou: cantines il·legals que venien productes als quarters, falsificacions en mudances, un fons B al marge de la comptabilitat oficial i també 73.000 euros destinats que 129 militars anessin a ballar La Conga a Lourdes. Defensa va emprar, l’any 2013, 800.000 euros en subvencionar apartaments/residències militars (foren 735.000 al 2017), 1,8 milions en la promoció del Dia de les Forces Armades i l’any 2017, 21 milions en el manteniment de piscines, pistes de tennis i camps de golf per a oficials i llurs famílies. En la cursa bèl·lica també figuren 630 milions per a portaavions que mai no van entrar en combat o un deute de 30.000 milions derivat de plans especials d’armament. A més de 1.500 milions per a 153 carros de combat Leopard, 120 per a quatre avions caça Harriera i 1.000 per a 12 Eurofighters.
I per adobar-ho del tot, hi ha l’ocultació de la despesa militar del compte de Defensa (10.000 milions d’euros anuals) que consisteix en el fet de desplaçar la despesa a d’altres ministeris, hi ha la no comptabilització del deute militar i dels interessos derivats (despesa de la Guàrdia Civil no inclosa a Interior sinó a Defensa), o la infravaloració de partides de comptes de missions. El tràfic d’armes i drogues (150 kg de cocaïna al vaixell Juan Sebastián Elcano amb 50 tripulants implicats) i la mort dels jornalistes Couso i Anguita, afegeixen més llenya al foc. El teixit empresarial no n’és aliè sinó que hi participa: Indra, European Security Fencing (es va enriquir amb les concertines de Melilla) o El Corte Inglés (presidit per un excandidat de la Falange) que va millorar beneficis després del triomf electoral del PP, el qual hi va comprar tres uniformes diferents per l’exèrcit de Terra durant la crisi.
UCALSA, vinculada al PSOE i a Bono, va dur a terme pràctiques irregulars com ara vendre menjar caducat i contractar immigrants il·legals per a treballar a les forces armades. Res no seria possible sense la submissió dels mitjans de comunicació, que s’han estimat més acceptar llocs preferents en vols oficials i més informació privilegiada a canvi de silenci i manipulació. La indústria editorial també dóna beneficis sucosos al ram: 1 milió pels tres llibres d’Aznar i 700.000 pels tres de Zapatero, mentre que els màsters de la UCAM i URJC compten amb la meitat de professors militars.
