“Parlaven català com dient ‘fote’t”. No es tracta de l’enèsim tòpic tronat per part d’un nacionalista espanyol amb ganes de ressò, sinó del motiu que ha dut Sean Scully a abandonar Barcelona. Aquest pintor abstracte estatunidenc amb arrels irlandeses, que vivia i treballava a la capital catalana d’ençà 1994 –amb estades freqüents a Munic i Nova York–, ha apel·lat al nacionalisme presumptament excloent emprat en les reunions com a pretext per tocar el dos. N’hi ha que pensen que darrere la decisió s’amaga una pèrdua d’interès creixent en la seva obra. Scully va fer el cartell de La Mercè del 2015.

Mentre la caverna mediàtica es posava les mans al cap, com ara Crónica Global –pamflet ultra sorgit de les cendres de La Voz de Barcelona–, el Financial Times publicava una opinió molt crítica de Frank MacGabhann. Aquest advocat i periodista irlandès no entén per quin motiu Scully, “la llengua del qual també fou legalment oprimida durant segles”, pot haver reaccionat així, especialment després de “la lliçó de violència que els policies van donar als catalans l’1-O”.

MacGabhann, que també es fa creus que el pintor s’oposés al fet que al pati d’escola animessin el seu fill de 10 anys a aprendre català, conclou l’article dient que ignora la ideologia política de Scully però està convençut que de sobte ha esdevingut “el nen mimat de la dreta espanyola incloent Vox, el partit que anhela els vells temps amb Franco”.