La família Royuela, per qui no els conegui, és associada a l’extrema dreta espanyola i a les subhastes immobiliàries. Aquests no són temes de capçalera per a una publicació independentista com Catdavant, però com que és essencial trencar les clavegueres de l’estat espanyol, no hi val cap etiqueta.
Alberto Royuela Fernández i el seu fill Santiago Royuela Samit fa anys que lluiten perquè es faci justícia a la mort del seu fill i germà, Javier Royuela Samit, els quals consideren que va ésser assassinat per una xarxa criminal organitzada pels ex-fiscals generals de Catalunya: Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena Álvarez. Els Royuela tenen proves escrites i peritades -que hem vist- de més de mil assassinats no indagats. La implicació del tinent batlle de Vic Josep Arimany Manso seria, segons els Royuela, d’haver manipulat, en canvi de pagaments sotamà, centenars de reports forenses d’assassinats comesos per aquesta organització.
S’escau que el repartiment de la demanda ha anat a parar al jutjat d’instrucció núm. 33, presidit per la jutgessa Elisabet Castelló, que històricament ha sol·licitat penes de presó desmesurades contra Santiago Royuela. Crida l’atenció que Josep Arimany hagi trigat més d’un any a actuar, i ho faci ara que els Royuela preparen una querella contra la trama. També que Ernest Maragall, Germà Gordó i Miquel Sellarès, que hi han rebut acusacions públiques greus, callin.
Pel que fa a mitjans de comunicació catalans, no figura que cap mitjà en la nostra llengua s’hagi fet ressò d’aquest afer fonamental. Quant als polítics catalans o espanyols, tan sols el partit independentista Directe 68 ha demanat que se’n faci una recerca a fons i, a més, s’ha compromès a fer-la, un cop assolida la independència.
Apreciado CATDAVANT
Mi nombres es Alberto Royuela Samit, hijo de Alberto y hermano de Santiago. Quiero agradeceros públicamente vuestro artículo sobre el asesinato de nuestro hermano Javier. Como bien indicáis, ningún medio de comunicación hace referencia a la mafia que venimos denunciado desde el asesinato de Javier. Dice mucho de vuestra calidad humana, que sabe separar política de corrupción. Tuve la suerte de conocer en los años 70 a Lluis Maria Xirinacs, quien hacía huelga de hambre delante de la cárcel Modelo de Barcelona. Con él pase muchas tardes hablando de política, y al margen de la diferencia de ideas, entablábamos una amistad sincera. Así también, he conocido a David Raventos, líder de Directe 68, él os puede ampliar mi relación con Lluis María, por quien tras su muerte, lloré, supo luchar por vuestra causa con dignidad, sin beneficiarse y manteniéndose firme, a pesar del vacío que sufrió por parte de quienes creía sus compañeros. David Raventos es la imagen de Lluis María, noble, valiente y también represaliado por denunciar corrupción. A mi edad, he aprendido que por encima de cualquier idea política, está el corazón de las personas honradas. Gracias una vez más.