El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) ha excedit els 1.000 dies caducat i en funcions, fet que no li ha impedit acordar un total de 1.025 nomenaments –una mitjana d’un per dia– per cobrir les places de magistrats suplents i jutges substituts de l’any judicial 2021-22 als jutjats, les audiències provincials, els TSJ i l’Audiencia Nacional.
Joaquín Urías, exmembre del TC i professor, ha alertat que la Constitució obligava a renovar l’òrgan de govern del poder judicial espanyol. “És terrible que una majoria de jutges no en demani la renovació i que no es compleixi la Constitució, no sigui que treguin els seus. Fan un mal immens a l’estat de dret”. Cal recordar que el proper dilluns dia 6 s’obre el nou any judicial. L’associació Jutgesses i Jutges per la Democràcia ho qualifiquen de “segrest”.
D’altra banda, un report del Diario.es revela que el 1995 la sala penal del Suprem –presidit per la mateixa persona que presideix el CGPJ–, la que s’ocupa dels casos de corrupció, estava formada per 13 jutges: 7 de progressistes i 6 de conservadors. El 2020 l’equilibri s’havia trencat de manera desvergonyida, fins al punt que n’hi havia 11 de conservadors i solament 2 de progressistes. De fet, l’article assenyala que els 25 anys de bloquejos del CGPJ per part del PP han permès a la dreta decidir la majoria de nomenaments de jutges del Suprem i, per tant, tenir la paella pel mànec en aquest àmbit.
Mentre Casado es nega en rodó a renovar l’òrgan, un dels recents nomenaments és el de Jorge Alberto Rodríguez, actual vicesecretari d’Estudis i Programes del PP de Canàries, que serà magistrat suplent de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de la seva terra i que va ser absolt per un delicte de tràfic d’influències.
