“Sigui quina sigui la correlació de forces sortida de les urnes, en cap cas es pactarà la formació de govern amb el PSC”. Aquesta nota simple signada per candidats de cinc forces autoanomenades independentistes, proposada per “Catalans per la Independència” -que té com a solvència i representativitat de l’independentisme català un compte a Twitter i un grup de Facebook-, ha engrescat molts independentistes a les xarxes. Però, com sovint passa de Catdavant estant, ho analitzarem perquè no ens facin passar bou per bèstia grossa.
De bon primer, l’independentisme ha de deixar de creure en plataformes anònimes sense personalitat jurídica per a temes importants. Després de les fallides de “Tsunami Democràtic” i “Donec Perficiam”, ara s’escau “Catalans per la Independència”. També crida l’atenció que hi signin quatre caps de llista per Barcelona (Borràs, Chacón, Sabater, Ormella) i el segon per Girona, Sabrià; és a dir que Aragonès no s’hi compromet.
D’altra banda, l’exclusió de l’FNC fa pensar que parlem d’un moviment cobert del tàndem Junts-ANC, que l’exclou sistemàticament. A més a més, com hom ha comentat a les xarxes, la nota no exclou la possibilitat d’un govern d’ERC i Comuns, tot acceptant els vots del PSC sense pactar-hi oficialment.
Però, potser el més greu, és el present que es fa al PSC, per psicologia inversa. Aquest “pacte” el fa aparèixer com el sol adversari de l’independentisme i, per tant, com a vot útil unionista.
Aquest pacte fa molt curt respecte dels objectius que proposava Directe 68 al seu manifest unitatperladui.directe68.cat, que cap partit no ha signat.
