La Comisión Nacional del Mercado de la Competencia ha donat el vistiplau a l’absorció de Bankia per Caixabank, l’entitat que va fugir de Catalunya abans del referèndum amb totes les facilitats i envalentida per Felip VI.
L’operació ha inundat les xarxes d’enuig atès que, el 2012, el govern de Rajoy va rescatar Bankia, segons el Banc d’Espanya, amb 22.000 milions d’euros de diners públics -els perits que en feien investigació pensen, però, que la xifra s’enfilava fins a 46.000 milions- i, nou anys després, el govern de Sánchez ha ofert de franc l’entitat que presidia el corrupte Rodrigo Rato a l’entitat que encapçala José Ignacio Goirigolzarri -que va substituir Jordi Gual-, amb la família Fainé, que remena les cireres a l’ombra.
Bankia deixa de quotar en borsa i el seu nom desapareix amb la mateixa rapidesa amb què ho fan les esperances dels contribuents de recuperar un sol cèntim del rescat bancari. El nou banc, amb seu a València, disposa de vora 20 milions de clients i 50.000 treballadors, repartits en 6.700 sucursals.
La PAH, que es plany que la ministra Calviño “hagi malbaratat l’oportunitat d’una banca pública per a la reconstrucció d’un parc social d’habitatge”, compta que les pèrdues derivades del rescat bancari s’enfilen a 27.000 milions i recorda “els malsons pels desnonaments que va dur a terme Bankia com també per les clàusules abusives en hipoteques”.
Endemés, sospita que les cases i hipoteques continuïn a ésser venudes a fons voltor i demana d’augmentar a 15.000 els habitatges del fons social amb l’objecte d’esquivar els mals auguris dels grans tenidors, que preveuen fins a 40.000 desnonaments a partir del 9 de maig.
Finalment, Europa ha obligat Espanya a incloure el deute de la Sareb com a deute públic, el qual s’enfilarà a 120% del PIB. Alguns experts en la matèria adverteixen que, si el deute és públic, l’habitatge també ho hauria de ser i, per tant, tots els habitatges de la Sareb -el “banc dolent” que en compra actius tòxics- haurien de sortir del mercat i ésser gestionats amb criteris socials.