Nicola Sturgeon no guanya per disgusts. La setmana passada amb els suport dels Verds va superar una moció de censura presentada per Ruth Davidson dels Tories basada en el fet que havia comès irregularitats en la tramitació de la querella per abusos sexuals contra Alex Salmond, de què ha estat absolt.
Divendres Alex Salmond va anunciar la creació d’un nou partit independentista: Alba (“Escòcia” en Gaèlic) es presentarà tan sols a les eleccions regionals o segon vot. El Parlament escocès te 129 membres que es trien amb una fórmula mixta i enrevessada: 73 es trien per fórmula majoritària en circumscripció única; els altres 56 es trien proporcionalment en 8 regions que en trien 7.
Però els escons obtinguts en les circumscripcions úniques penalitzen greument de tal manera que votar-hi SNP, que obtindrà la immensa majoria dels escons de les 73 circumscripcions, suposa diluir el vot per 7 o per 10 segons les regions. Això pot regalar 25-30 escons als unionistes, escons que ara en canvi podrien recaure en el partit de Salmond al qual ja s’han incorporat Tommy Sheridan, ex líder del Scottish Socialist Party i Kenny McCaskill fins ara diputat a Westminster i ex ministre escocès de Justícia.
Des d’aquest punt de vista l’aparició d’Alba podria permetre tenir una enorme majoria independentista de 90-100 escons de 129. Però això requeriria estratègia conjunta, que no es produirà amb tot l’independentisme votant SNP al primer vot i Alba al segon. Un altre aspecte negatiu és que Salmond no vol una enorme majoria per fer la DUI, sinó per a fer un referèndum, com el que el Regne Unit va manipular amb l’ajut inestimable precisament de Salmond i Sturgeon.
És a dir, que més enllà dels motius conjunturals sembla que estem davant un moviment del sistema per fraccionar i enfrontar el vot independentista en dos projectes processistes imitant el reeixit model a Catalunya amb Mas-Puigdemont a Pdecat-Junts o bé ERC-Junts.
I així passen legislatures i anys i ni Escòcia ni Catalunya són independents, malgrat tenir majoria popular per ser-ne.
