L’Audiència de Barcelona ha reobert la causa contra a batllessa de la capital, Ada Colau, després del plany de Vauras Investments, que l’acusa de prevaricació administrativa i coaccions pel conflicte que el consistori i el fons van mantenir per un bloc ocupat en la capital catalana.
L’Ajuntament va multar Vauras Investments perquè l’empresa va rebutjar oferir un lloguer social als ‘okupes’ del bloc conegut com a ‘’Bloc Llavors’’, que va ser finalment desnonat pels Mossos d’Esquadra al març del 2020 (en el sisè intent).
A més a més de Colau, la querella també es dirigeix contra Marc Serra, regidor de Sants-Montjuïc; Lucía Martín, edil d’Habitatge, i Fuensanta Alcalá, responsable d’Habitatge i Inspecció. Tots ells hauran de declarar com a investigats. També, l’Audiència Provincial demana al consistori els expedients administratius corresponents.
Va ser el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona el qui va arxivar la querella de Vauras al novembre de 2020, i ara l’Audiència ha ordenat admetre-la a tràmit, malgrat que solament pels dos delictes citats (excloent-ne el presumpte delicte de suborn i tràfic d’influències).
Per tal d’admetre, de forma parcial, aquest recurs d’apel·lació, els magistrats de la secció 8a assenyalen que les sancions contra la companyia podrien haver estat com a ‘’conseqüència’’ del consistori perquè el fons no va acceptar oferir un lloguer social als ‘okupes’.
Altrament, indiquen que l’Ajuntament va poder recórrer l’’’amenaça’’ de no concedir llicències d’obra a la immobiliària com a ‘’mecanisme intimidatori’’ per tal que ‘’s’agenollés a les seves pretensions’’.
A la interlocutòria, la Sala assenyala que ‘’no qüestiona’’ la competència que té l’Ajuntament per fomentar la consecució d’habitatges de lloguer social, sinó que ‘’el que censura en la querella seria repudiable de manera penal, si fos cert, és que, per a aconseguir aquestes cessions d’habitatges per a finalitats socials, es pressioni als tenidors d’immobles amb paralitzar-los les llicències d’obres i causar-los prejudicis’’.
Per la seva part, el consistori ha al·legat aquest dilluns que la seva actuació es va ajustar a la normativa vigent de manera ‘’escrupolosa’’. En una conferència de premsa, els regidors Serra i Martín han acusat al demandant de voler ‘’realitzar una operació especulativa en el barri de Poble-sec’’. Segons ells, amb un ‘’procés d’expulsió dels veïns davant la revalorització dels habitatges ocupats.
L’Ajuntament assenyala que la sanció imposada a Vauras obeeix al decret llei – aleshores vigent – de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge a Catalunya, pel que els grans propietaris havien d’oferir un lloguer social a persones amb situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió.
‘’Del que se’ns acusa és d’aplicar la legislació d’habitatge, que protegeix els drets dels veïns. No podíem fer cap altra cosa que aplicar-la. Tant per convicció com per obligació legal. Qui hauria de donar explicacions és el fons d’inversió per haver desnonat famílies vulnerables’’, ha retret Serra.
Per la seva banda, l’advocat del consistori, Àlex Solà, ha recordat que una jutgessa d’instrucció va tombar la denúncia ja fa dos anys en considerar que els fets que al·legava el fons no eren constitutius de delicte, mentre que ara l’Audiència estima dos dels vuit il·lícits dels que Vauras acusava el consistori. El de coaccions ‘’per una suposada reunió en què es va pressionar el fons a fer quelcom’’, ha indicat el lletrat, i de prevaricació,, tot i que els jutges han demanat al demandant que assenyali quines resolucions ho indicarien.
Aquesta no és l’única causa pendent del govern de Colau amb la justícia, atès que el dimarts 26 d’abril, la interventora delegada del consistori, Carmen Torres Morales, va haver de declarar davant del jutge instructor del cas per les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Barcelona, que també afecten a Colau (que també va haver de declarar com a imputada en aquesta causa el 2 de març).
La denúncia per aquests fets va ser presentada per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica que també és la que va demanar la declaració de la interventora que va planejar cinc objeccions a un dels convenis subscrits, en concret el que va signar amb l’Observatori Desc, en el que no hi va haver concurrència pública.
