Aquest dissabte vinent, dia 22 de gener, s’inaugurarà a Cardedeu el memorial a les víctimes de la Guerra Civil anomenat “El cost humà de la Guerra Civil a Cardedeu”on figuraran inscrits els noms i cognoms dels habitants de Cardedeu que van ser víctimes directes de la Guerra Civil, entre els quals el nom del meu avi, Pere Andreu Forns, i del seu germà, Andreu Andreu Forns.
Tots dos no hi van morir directament però sí com a conseqüència de la Batalla de l’Ebre.
La Batalla de l’Ebre va ser una temptativa d’aturar el feixisme de Franco mentre s’esperava l’arribada de reforços de la Unió Soviètica. Aquest reforços mai no van arribar, però la Guerra Civil ja era perduda; consegüentment la Batalla de l’Ebre va ser del tot innecessària. A més, per a poder-hi obrar amb un mínim de garanties, van ser cridats a files homes que ja no els tocava anar a la guerra. Així, hi van ser cridats nens, menors de 18 anys i caps de família, més grans de 30 anys. No cal dir que la major part d’aquests homes mai més no van tornar a casa.
Avui en dia, si hom s’acosta un dissabte qualsevol a Corbera d’Ebre i s’inscriu a una ruta guiada de la Batalla de l’Ebre, li explicaran que els combats van ser encruelits, cos a cos, i que les diferents cotes de les muntanyes de la zona eren conquerides i perdudes un cop i un altre pel bàndol republicà i pel bàndol franquista. També li explicaran que els homes més joves, quan eren atrapats per les bombes i restaven amputats, ferits de mort al camp de batalla, cridaven “mare!, mare!…”.
Dels majors de 30 anys en deien “la lleva del sac”, entre els quals hi havia el meu avi Pere Andreu Forns. Ell, i milers com ell, van morir al camp de batalla o posteriorment mentre guardaven la retirada de l’exèrcit republicà. I mai més no van tornar a casa. I mai més no van poder veure els seus fills, i mai més les seves dones no van poder gaudir d’ells, i mai més els seus fills no van poder ser criats pels seus pares.
La immensa majoria d’aquests homes continuen mal enterrats al mateix lloc on van caure morts, 82 anys després, 42 dels quals de nom “democràcia”. TOTS els governs de la Generalitat de Catalunya no han mogut un dit per desenterrar-los. L’actual llei de memòria històrica i d’obertura de fosses no deixa de ser un pamflet propagandístic com tot el que fa la Generalitat de Catalunya. Els responsables? TOTS els successius presidents i vicepresidents de la Generalitat de Catalunya de Tarradellas ençà.
Al dia d’avui, president, al nostre parlament hi teniu majoria absoluta per proclamar la llibertat del nostre poble. Teniu majoria absoluta per alliberar el nostre poble i les nostres finances amb les quals hi hauria prou diners per obrir, en un sol any, les més de 200 fosses comunes que hi ha identificades al territori català.
En lloc d’això president, us dediqueu a…. A què us dediqueu?
Al dia d’avui ja se li pot dir, sense por a faltar al respecte, que vostè és un traïdor al servei d’Espanya. Com ho han estat tots els seus antecessors de Tarradellas ençà.
Desitjo que ben aviat el poble de Catalunya desperti i nomeni un president que honori la memòria d’aquells nois que van morir perquè el país els va cridar a files i van perdre la seva preciosa vida en aquell terra fangós, moll i fred de l’hivern de 1939 a les Terres de l’Ebre.
Atentament,
Eduard Andreu Rovira,
veí de la vil·la de Cardedeu.
