“És segur que guanyarem però ens hem d’organitzar”. Aquesta va ser la conclusió principal de David Raventós, líder de Directe 68, que al Col·legi de Periodistes de Catalunya va rememorar els cinc anys de la primera vaga de fam per la DUI. L’acte va ser retransmès en directe i enregistrat per Youtube.
El periodista Jordi Gispert, coautor del llibre Traïció a la independència juntament amb Raventós, va obrir l’acte amb un missatge en vídeo en què va apel·lar a deixar de banda la política institucional i la visió única. Gispert es va plànyer que ara només es parli d’amnistia, presos polítics o democràcia en detriment d’independència i es va mostrar confiat en el fet que “tirarem endavant sense els polítics”.
De la seva banda, l’economista i escriptor Lluís Botinas va expressar la necessitar de saber quin és el punt de vista català i d’atrevir-se a esdevenir líder natural del poble.
L’empresari Gerard Aymí, convençut que ser present a l’acte “ja és una victòria”, va narrar cronològicament els fets. Després de la pregunta trampa del 9-N del 2014, les eleccions autonòmiques plebiscitàries de 2015 sense una única candidatura independentista –i Baños dient que havíem perdut–, el maig de 2016 Raventós va endegar una vaga de fam a l’edifici del Grup Godó. Ni el repartiment de butlletes a tots els parlamentaris ni les notes de premsa als mitjans van aconseguir que la vaga tingués ressò.
Amb l’objecte de refermar-ne la credibilitat, el 17 de maig va anar a l’Hospital del Mar a fer-se unes analítiques i allà va començar el calvari: un ingrés forçós decretat pel jutge sota el pretext que s’havia volgut suïcidar, prohibició de visites i medicaments per una falsa depressió. Dos mesos després en va poder sortir, però fet un vegetal, i la progressiva recuperació el va fer ser conscient “que molestàvem i per això vaig ser segrestat i torturat pel règim”. Un vídeo alertant que ja només podien tancar-lo a un psiquiàtric just un mes abans que succeís era la prova definitiva de la incomoditat que provocava.
“Hi ha més gent que es va assabentar de les vagues de fam d’en Xirinacs sota la dictadura de Franco que de la meva i gent que no sap què pensa d’una cosa fins que TV3 no els ho explica”, va lamentar Raventós en referència a una censura que dificulta la creació d’un marc mental propi defugint un bonisme estèril. La manca de recursos personals i econòmics, la inexperiència i la mida de l’enemic –traduïda en amenaces, bloqueig de pàgines webs i el propi ingrés hospitalari– el van forçar a ell i als qui el van acompanyar i creure a fer de serveis secrets davant l’acusació constant de conspiracionisme. “Hem hagut de veure-ho, entendre-ho i mirar de quina manera explicar-ho; ha estat duríssim.”
Un bagatge que els ha permès desemmascarar el processisme de les cúpules de Junts, ERC i CUP –però també dels Graupera, Fachín, Cuevillas o Primàries– gràcies a un documental, un llibre, un centenar de programes radiofònics i un manifest unitari per a la independència, que Directe 68 va presentar el passat 11-S als partits teòricament afins sense rebre’n resposta. “Hem explicat Catalunya abans que passi sense ser herois, per un grapat de circumstàncies ho vam veure abans però no és un mèrit ni volem ser arrogants sinó que els que hi érem ens ho vam trobar, persones normals que ho hem hagut d’afrontar”. I no han rebut cap querella.
Dues DUI congelades, comentaris sobre un futur referèndum pactat, “la via per matar la independència”, la burla sobre el concepte d’exili “a una ciutat de la capital de la Unió Europea de la qual Espanya és sòcia” o la falsa vaga de fam amb glucosa de 2018 d’alguns dirigents corroboren la vigència de l’engany processista, en connivència amb uns mitjans de comunicació servils.
A Raventós li agradaria que tot fos tan fàcil com “fer una manifestació a l’any i votar un referèndum” però no és així i, davant d’un món polític basat a “idiotitzar amb promeses genèriques”, convida tothom a aportar el seu gra de sorra amb actuacions públiques i privades. Endemés, recorda que només es requereixen dues coses per a ser independents: tenir majoria social i el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia, que va permetre Kosovo endegar el seu propi camí. “Quants dies hi pot haver majoria absoluta independentista al Parlament? Un, perquè el dia següent l’has de declarar.”
