Mirarem de trencar l’aforisme que diu que les segones parts mai no són bones. Hi afegirem més motius per a dubtar de la versió oficial de la Covid-19, a més dels 6 que hi vam aportar ahir:

7) Manca de respecte per les mesures aplicades a la població, de part de polítics o càrrecs. Si parléssim de saltar normes fiscals o d’estacionament per abús de càrrec, no sorprendria gens; per contra, en una situació igualable a una situació de crisi radioactiva, comportaments com ara els de Mariano Rajoy, que salta el confinament, o bé les festes de El Español, serien impensables.

8) De la mateixa manera, si fóssim en una situació equivalent a una guerra -com s’han encarregat de dir-nos un munt de vegades- seria impensable que el màxim responsable -el ministro de Salud, Salvador Illa- ho deixés enfangat per a presentar-se a eleccions a Catalunya. I encara menys que fos sorprès sense màscara en baixant de l’AVE.

9) Guerra psicològica. És un concepte bàsic en les guerres el fet que els mitjans de comunicació ocultin les morts pròpies i emetin programes d’entreteniment per a pujar la moral de la societat. Just al contrari del que ara vivim, on els mitjans han creat una psicosi que demostra que, si hi ha una guerra, és contra nosaltres.

10) Com vam explicar en un article anterior, sembla temerari comprar vaccins que salvin la humanitat a una empresa com Moderna, que no té cap medicament patentat. I que, com hi explicàvem, ha tingut moviments sospitosos a Borsa, tant abans com després de la publicitat del vaccí.

11) Tampoc és propi d’una democràcia que es silenciï l’existència del Conveni de Nuremberg que prohibeix qualsevol tipus de tractament mèdic forçós. Cap tipus de coerció per a imposar l’obligatorietat del vaccí, ni fer llistes negres de qui rebutgi de posar-se´l no es podrien fer circular -ni com a baló aerostàtic- si la major part de la població conegués l’existència del Conveni.

12) Els vincles entre presumptes verificadors de notícies com ara Maldito Bulo i la Sexta impedeix d’atorgar-los cap credibilitat. Qui verifica el verificador?

13) Un percentatge alt de la població dissenteix parcialment o total de la versió oficial. Per contra, cap dels 135 membres del Parlament en discrepa públicament, i cap dels mitjans de comunicació principals tampoc. Això és matemàticament i lògica impossible. I és una repetició del que va passar l’octubre de 2017, quan es va enganyar tot el poble de Catalunya amb dues falses DUI, amb l’entesa unànime de tots els partits i mitjans de comunicació.

14) Redefinició de conceptes. Conceptes com ara vaccí, pandèmia o immunitat de ramat han estat modificats per a sostenir les mesures restrictives de drets, aplicades amb poques excepcions arreu del món.

15) Dissidència controlada. Les aparicions de Miguel Bosé i d’altres, una mica desfocalitzades, podrien encaixar perfectament en el concepte de dissidència controlada, amb la finalitat de desacreditar-ne els opositors reals. I és que, tal com va ensenyar Lenin, ” la millor manera de dirigir l’oposició és dirigir-la nosaltres mateixos”.

Ho deixem aquí i us esperem demà al tercer i darrer article de la tirallonga, que critica aspectes de l’oposició a la versió oficial. Ho fem amb dues apreciacions:

1a. Expressament n’hem esquivat els arguments majoritaris, de caràcter científic de màscares, vaccins, pcr, quarantenes… atès que són explicats a bastament per experts. Ens hem centrat en aspectes psicològics, històrics, polítics i comunicatius, que són aspectes que ens són més familiars.

2a. El poble, i Catdavant és poble fent el jornalisme que a Catalunya és prohibit de fer als mitjans subvencionats. No tenim la càrrega de la prova perquè no tenim policia, ni jutges per a indagar pròpiament; és el poder qui té l’obligació, abans de restrènyer els nostres drets d’una manera mai no vista, de donar una versió impecable de la situació.