Juristes Valencians va aprofitar la commemoració del 25 d’Abril, aniversari de la derrota d’Almansa i la pèrdua dels furs per la imposició del Decret de Nova Planta, per demanar el restabliment del Dret Civil Valencià. L’entitat demana a Pedro Sánchez i a Alberto Núñez Feijóo, actual president de l’oposició, que arribin a un consens per a resoldre aquest problema.
La reclamació va començar arran de la declaració d’inconstitucionalitat d’uns articles de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Aquells articles van ser pactats pel president d’aleshores, Francisco Camps i pel dirigent del PSPV, Joan Ignasi Pla. Els articles en qüestió fixaven el dret floral com a eix de la nacionalitat històrica valenciana. Van estar vigents entre el 2008 i el 2016, quan el Tribunal Constitucional espanyol els va anul·lar. Aproximadament 300.000 valencians van establir relacions jurídiques (com, per exemple, separació de béns, custòdia compartida, unions de fet…) emprades en aquest dret.
A causa de l’anul·lació el col·lectiu Juristes Valencians va començar una campanya que ha aconseguit l’adhesió del 99% dels municipis del País Valencià, la majoria d’organitzacions civils, polítiques, sindicals i empresarials. Les Corts Valencianes van aprovar una iniciativa que van entrar al Congreso perquè fes una reforma constitucional que permetés als valencians de disposar del dret civil floral com ho fan la resta de territoris que havien format part de la Corona d’Aragó i Navarra.
El col·lectiu i l’actual president de les Corts Valencianes, Enric Morera, han fet diferents gestions per tal que el Congreso ho debatés, però a l’hora d’ara no ha tingut cap resultat. Per la seva banda, el consistori de la ciutat de València penjarà un pancarta a la Casa de la Vila amb el lema ‘’315 aniversari de la desfeta d’Almansa. Encara continuem sense Dret Civil Foral’’.
Enguany farà quaranta anys de l’aprovació del primer estatut d’autonomia (l’actual es va aprovar al 2006), que, en la primera redacció, ja incorporava el Dret Foral Valencià (però va ser eliminat en la versió definitiva). En el segon estatut sí que s’hi va incorporar, però el Tribunal Constitucional espanyol, ho va anul·lar dos anys després.