Jethro Tull va néixer a Blackpool el 1967 encapçalada pel multi-instrumentalista Ian Anderson. El nom és el d’un reformador agrícola anglès. La llegenda confirmada per ells és que al començament tocaven tan malament que ningú no els tornava a contractar i havien de canviar de nom per enganyar els propietaris dels pubs. El primer cop que van voler tornar-los a contractar van fer un concert sota el nom Jethro Tull i així es va mantenir.
L’estil de la banda ha evolucionat passant pel folk rock, el blues rock i el rock progressiu, estil aquest darrer amb què la major part de crítics considera la banda d’Anderson una de les més remarcables de la història.
The Zealot Gene és el primer àlbum d’estudi d’ençà Christmas Album, l’any 2003, i és el primer on figuren els músics de les darreres gires com a membres de Jethro Tull. No cal dir que molts dels fans hi troben a faltar el guitarrista Martin Barre que, amb el bateria Doane Perry, va ser despatxat per Anderson el 2011. No cal dir que en una banda que continua actuant 55 anys després de ser constituïda és normal la rotació, la qual ha inclòs, fins i tot, Tony Iommi dels Black Sabbath, el 1968, o Phil Collins (en concerts, el 1982).
A The Zealot Gene, hi podem comptar 12 cançons que tracten diversos aspectes de la condició humana i que fan referència a Trump i al 9/11. El fil conductor conceptual és la Bíblia. La llista de cançons es caracteritza per no haver-n’hi cap que duri més de 6 minuts, i és la que segueix:
- Mrs. Tibbets 5:54
- Jacob’s Tales 2:13
- Mine Is The Mountain 5:40
- The Zealot Gene 3:54
- Shoshana Sleeping 3:41
- Sad City Sisters 3:40
- Barren Beth, Wild Desert John 3:37
- The Betrayal Of Joshua Kynde 4:06
- Where Did Saturday Go? 3:53
- Three Loves, Three 3:30
- In Brief Visitation 3:00
- The Fisherman of Ephesus 3:41
L’àlbum, on podem sentir la flauta d’Anderson al nivell habitual i la veu d’ell més justeta, ha estat ben rebut per crítica i públic. És el primer àlbum de Jethro Tull que s’enfila als primers llocs de les llistes d’ençà del mític “Thick as a Brick”, que enguany fa 50 anys. És comparat per alguns comentaristes amb “Songs from the Wood”.
Podeu veure Ian Anderson i la resta del grup el dia 12 de juny a Barcelona dins la programació del Festival Jardins de Pedralbes.
