Dimecres 6 de gener va ésser una Diada de Reis atípica. D’una banda, la situació creada per la gestió de la Covid-19 ha limitat la convivència en la jornada més feliç de l’any per a molts menuts i grans. I de l’altra, els fets esdevinguts a Washington han estat seguits amb interès de Catalunya estant.
Dimecres dia 6 es va dur a terme una sessió conjunta al Capitoli que havia de referendar la victòria electoral del demòcrata Joe Biden. La sessió va ésser presidida pel vicepresident republicà Mike Pence.
Com hom sap, Trump refusa la legitimitat de la victòria demòcrata tot afirmant que hi va haver una tupinada. Per això va convidar els seus seguidors a una concentració massiva a Washington pel dia 6 mateix.
De manera sorprenentment senzilla, una part dels concentrats va aconseguir entrar al Capitoli i ocupar-ne sales. Això va comportar la suspensió de la sessió fins l’endemà quan 60 representants republicans ja s’havien oposat d’acceptar els resultats electorals. Els fets van ocasionar quatre morts, segons fonts oficials. Es va decretar un cobrefoc a les 18 hores.
L’endemà, en reprendre la sessió, es va confirmar el triomf de Biden. Trump i Pence han trencat el tracte, i Trump ha acceptat fer una transició pacifica, i hi ha veus que en consideren la destitució abans del termini del 20 de gener. També hom especula que es pugui concedir un indult a si mateix abans de deixar la Casa Blanca, cosa que formula interrogants legals.
La responsabilitat dels fets ha suscitat controvèrsia: la major part ho atribueix a Trump, mentre que els fidels al president actual ho consideren un atac de bandera falsa per a culpar-lo. El pa nostre de cada dia en aquests temps de xarxes socials i fake news.
La versió que acusa Trump és la més bàsica i per a tots els públics. Però té punts febles importants com són les imatges de policies tot obrint les tanques als ocupants i la manca d’una resposta contundent a l’ocupació, que es va produir de manera senzilla i folklòrica. També una versió del vídeo d’una de les morts que corre per internet obre incògnites de la seva versemblança.
La teoria de la bandera falsa feta per Antifa també fa figa. Per una banda, qualsevol que ha organitzat una manifestació (i a Catalunya en tenim la mà trencada) sap que cal tenir un servei d’ordre precisament per a evitar el descontrol i la infiltració, cosa que dimecres no es va veure enlloc. Una altra incongruència és que, si vols fer una bandera falsa, la fas amb elements emmascarats i no identificables. Per contra, l’actor Jake Angeli, disfressat de nadiu americà (i no pas de viking) amb tors nu, cara pintada i tatuatges immensos, en seria l’antítesi més absoluta. A més a més, hom va provar de fer-lo passar per membre del moviment Black Lives Matter tot fent circular una foto, però resulta que la foto era retallada i que ell hi duia una parcarta on deia “Q Sent Me” (Q m’hi envia), en relació amb el grup QAnon de seguidors de Trump.
Afegint-hi les inconsistències d’ambdues versions, és legítim considerar si no som davant d’una escenificació del sistema actuada conjuntament, tal com va passar amb Tejero quan va entrar al Congreso espanyol o com a les falses DUI al Parlament de Catalunya, l’octubre del 2017.
