La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) ha alertat que solament 4,2% dels catalans censats a l’exterior van poder exercir el dret a vot en les recents eleccions al Parlament, mentre que el 2017 ho van fer vora 12%. Els entrebancs burocràtics i els endarreriments injustificats pels consolats i ambaixades espanyoles contradiuen el “servei modern, àgil i digitalitzat” que sosté el Ministeri d’Exteriors, i revelen el frau del ‘vot pregat’ d’ençà el 2010, atès que abans d’implantar-lo la participació oscil·lava entre 20 i 35%. “Ara que el nombre de votants és més gran que mai, es limiten més que mai els nostres drets” es planyia la FIEC, que denuncia que 4,5% de vots van ésser anul·lats sense cap motiu.

A Twitter, nombrosos testimonis han volgut dir-hi la seva: a Los Ángeles una noia assegurava que la documentació per a demanar el vot pregat va arribar fora de termini –des que hi va arribar ara fa 14 anys mai no ha pogut votar- i, de fet, l’endarreriment en la recepció dels papers de vot va ésser similar al Brasil i a la regió de l’Àsia-Pacífic; per contra, els catalans residents a l’Equador i Hondures sí que van poder votar perquè el servei de Correus va contractar-hi una empresa privada de missatgeria, atesa la situació de pandèmia. Els 17.543 catalans que viuen al Regne Unit van tornar a viure una odissea per a fer efectiu el dret a vot, als Països Baixos i Luxemburg la participació va patir una davallada de 40% respecte el 2017, mentre que la de Bèlgica baixava fins a 60%.

Pel que fa als resultats, JuntsxCat va ésser la força més votada amb 26,8%, seguida pel PSC (19,1%), ERC (18,9%), En Comú Podem (8,2%), la CUP (7,1%), C’s (7,0%), Vox (4,7%) i el PP (3,6%).

El PSOE i Podem han presentat al Congreso una proposició de reforma de la LOREG, que el PP ja s’ha encarregat de torpedinar sota pretext que “és una cortina de fum per a tapar el menyspreu mostrat pel govern vers la ciutadania a l’exterior”.

Llegeix articles amb temes relacionats: , , , , ,