L’arbitrarietat del sistema judicial espanyol va assolir l’apogeu el proppassat juliol, amb l’arxivament de la causa contra els setze guàrdies civils que, el 6 de febrer de 2014, van assassinar catorze immigrants indefesos a El Tarajal (Ceuta), mentre nedaven per arribar-ne a la platja. La història va engegar amb una guspira d’esperança, el setembre del 2019, quan la jutgessa de Ceuta va processar els agents que havien disparat amb pilotes de goma els immigrants. Ho feia per homicidi per imprudència greu amb resultat de mort i denegació d’auxili.

El govern provisori va recórrer contra aquesta decisió amb l’argument que els finats “no havien caigut al cantó espanyol de la mar”. L’Observatori DESC semblava preocupat pel fet que els advocats de l’Estat refusessin d’aclarir l’existència o no de responsabilitat penal i de valorar-hi les proves presentades, i va recordar que els fets s’esdevingueren al territori espanyol; així doncs, confiava que l’Audiència Provincial en desestimaria el recurs per a evitar-ne la impunitat.

Però tot just va passar el contrari: el jutjat de Ceuta va decretar l’arxivament del cas tan sols un mes després de processar els agents, gràcies a l’aplicació de la doctrina Botín, és a dir, gràcies al fet que la Fiscalia no hi trobava delicte i a la manca d’acusació particular. Mentrestant, un report advertia que la xifra de víctimes mortals que havien provat d’arribar a Espanya s’enfilava fins a 893 durant el 2019.

La gerra d’aigua freda va caure el proppassat juliol, quan l’Audiència de Cadis va manar el sobreseïment de la causa, en qualificar-la “d’inevitable actuació policial protagonitzada per agents de l’autoritat que complien amb el deure”. La sentència considerava que “seria insensat d’atribuir a tots i cadascun dels agents inculpats la responsabilitat criminal per alguna presumpta desviació d’algun membre del grup menys curós o, fins i tot, malintencionat”. I tampoc no va trobar-hi proves que, de la part espanyola, s’hi haguessin identificat indicis de perill a la mar o d’ofec per a ningú. “Impunitat de qui mata immigrants”, se’n va plànyer el professor de dret constitucional i exmembre del TC, Joaquín Urías. Altres veus jurídiques van criticar la “manca evident d’indagació efectiva i la predeterminació de la sentència”. Posteriorment, el “govern més progressista de la història” elevaria les concertines de Ceuta i Melilla i apujaria 20% el sou dels policies.