Aquests dies d’agost són assenyalats pel que fa a la memòria de Lluís Maria Xirinacs i Damians. Divendres 6 va fer 89 anys que naixia a l’Eixample de Barcelona i, en un Acte de Sobirania que transcrivim aquí, ens va deixar als 75 anys quan va ésser trobat sense vida l’11 d’agost del 2007.

Resumir en un breu article la figura de Xirinacs és impossible, però mirarem de projectar el que va ensenyar perquè sigui útil per a assolir la independència. La seva lluita no violenta pels drets humans roman reflectida per la concessió, l’any 1974, de la medalla de bronze de l’Associació Mundial de la Pau. Va ser tres vegades candidat al premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977. Destacà per defensar els drets humans amb mètodes de protesta no violents com les vagues de fam (reals, a diferència de la dels presos processistes) i, sobretot, per la manifestació diària que va fer davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per a reclamar l’amnistia per als presos polítics.

Xirinacs fou sacerdot, filòsof, escriptor i activista polític. És aquesta darrera faceta la que volem emfatitzar. Xirinacs fou un dels promotors de l’Assemblea de Catalunya i va fer costat a les Marxes per la Llibertat del 1976. Xirinacs fou el 8è senador de l’Estat més votat i el 4t a Catalunya, amb més de mig milió de vots. Va ser el senador independent més votat.

Espanya va voler tacar la imatge i posar fi a la lluita de Xirinacs quan l’Audiencia Nacional Española el va processar i condemnar a 2 anys de presó per apologia del terrorisme per unes paraules dites dos anys abans al Fossar de les Moreres. Un Estat que practica el terrorisme d’estat quan condemna un triple candidat al Premi Nobel de la Pau. Cal destacar que Xirinacs no va haver d’ingressar a la presó.

Molts processistes admiren Xirinacs i alhora els caps processistes, però cal triar entre Xirinacs i processisme, perquè el procés és antitètic a Xirinacs. Una prova d’aquesta afirmació és la traïció que va patir al 1980, traïció en què van participar els principals corrents processistes actuals. Com ell mateix explica a “La traïció dels líders”, la temptativa d’integrar-se a un bloc d’esquerres va ser torpedinada per Esquerra Republicana de Catalunya mitjançant la figura, ni més ni menys, d’Heribert Barrera, el qual, davant la militància d’ERC, va menystenir la intenció de Xirinacs de fer un bloc independentista d’esquerra. Una altra punyalada a Xirinacs va sorgir de Convergència: Miquel Sellarès, fundador dels Mossos i que apareix en l’aplec de documents de l“Expedient Royuela”, va engegar un clon del BEAN de Xirinacs amb la creació de Nacionalistes d’Esquerra on hi havia Carod, Benach i Lluís Llach. Aquesta clonació va impedir que cap de les dues forces obtingués representació. Un cop assolida la neutralització de Xirinacs, Sellarès va tornar a Convergència. Lluís Llach, d’altra banda, va ser un dels 72 diputats que va fer la falsa DUI el 27 de setembre del 2017 i ara fa clams, a Twitter, a la independència que ell mateix va col·laborar a impedir.

Aquestes i altres traïcions romanen recollides a la trilogia “La Traïció dels líders” on ja ens advertia de Jordi Sànchez. Prestar suport al procés encapçalat pels traïdors dels quals ens va advertir Lluís Maria Xirinacs és trair-ne l’obra i la memòria, i trair les nostres possibilitats de fer la independència.

Llegeix articles amb temes relacionats: , ,