No és possible resumir una vida tan plena de ràdio, cinema, doblatge, televisió i teatre, que Montserrat Carulla considerava el pare i la mare de tot plegat, en un llistat d’obres de teatre o de sèries a TV3.
Que podríem dir d’aquesta gran dama, encara que ella rebutjava aquesta etiqueta, que no s’hagi dit ja? Premi Margarida Xirgu, Premi Max de Teatre, Creu de Sant Jordi, Medalla d’or de la Generalitat, premi Gaudí d’honor…
La seva mort ha estat acompanyada per la polèmica, per l’atenció dispensada per TV3 al tractament de la noticia. A diferència del que es va fer amb Rosa Maria Sardà, no tan sols no va ser la primera notícia, sinó que va ser la 4 darrera 3 temes no transcendentals.
Per acabar-ho d’adobar el redactat de la notícia ha dolgut a la família donant a entendre que només després del seu divorci va poder dedicar-se plenament a la seva carrera. Tant és així que el seu fill, el dramaturg Roger Peña, ha fet pública una carta pública de queixa
La Montserrat Carulla es presentava a si mateixa com a “Actriu, catalana i independentista”. En una entrevista a Vilaweb del 9 de setembre del 2016 deia que ella era partidària de tirar pel dret, perquè “a aquest pas em moriré sense veure la independència” i definia la política com “una manera d’anar embolicant els pobles perquè no sempre respon al que el poble demana”.
Cal esperar que aquests mots ens esperonin a tots els qui volem la independència a treballar junts per a obtenir-la ben aviat i evitar que el llistat de catalans que ens deixa sense veure-la, sense viure-la, continuï creixent cada dia en una espoliació vital, més sagnant encara que l’espoliació econòmica que patim.