L’assassinat del jove Samuel a A Coruña no és precisament un cas aïllat sinó una tendència a l’alça fruit de l’emblanquiment dels ultres per part dels poders fàctics espanyols. Ja no llencen els homosexuals per les finestres, com es feia a l’antiga comissaria de la Via Laietana, però les conseqüències i la impunitat són semblants. La relació causa-efecte és òbvia: determinats polítics assenyalen, –sobretot des de les xarxes–, d’altres actuen, la policia castiga els qui s’hi manifesten en contra –habitualment amb violència–, la justícia ho perllonga i redueix penes i els mitjans de comunicació ho relativitzen.
Mentre determinats mitjans encara negaven que el crim fos motivat per la orientació sexual, les càmeres han demostrat que la víctima va ser brutalment colpejada i no va tenir possibilitats de defensar-se. Alguns testimonis han resultat cabdals per denunciar un fet tan flagrant que ha suposat l’enviament a presó de tres dels detinguts, dels quals no s’ha revelat la identitat. Res a veure amb els professors de Sant Andreu de la Barca o els CDR.
Però hi ha hagut més agressions homòfobes els darrers dies: una a Sant Cugat la matinada del 26 de juny, en què uns alumnes de l’escola Viaró de l’Opus van deixar inconscient un jove de 19 anys; una altra a Huelva; una a Madrid per part d’un agent de la policia municipal i una a València. En aquest últim cas, deu joves van apallissar dos homosexuals al carrer i les víctimes van assegurar que la policia havia intentat que no presentessin denúncia amb el pretext que “tenim altres casos i no podem perdre tota la tarda”.
Coincidint amb aquests episodis, Interior ha publicat que el perfil dels responsables de delictes d’odi a Espanya és, principalment, home (83%), de 18 a 40 anys (54,7%) i espanyol (84%), una dada que arruïna el prejudici criminalitzador de Vox per bé que la justícia n’ha avalat el cartell electoral contra els menors estrangers.
Cal recordar que la Fiscalia espanyola considera d’ençà dos anys que incitar a l’odi cap als nazis és un delicte.
