Sèneca va dir que res no s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana. Avui dia seria “la justícia tardana no és justícia”. Això és palès amb la sortida de presó de Said Ben Iazza, condemnat a 8 anys per col·laboració amb els autors materials dels atacs a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, que van causar 16 morts i més de 140 ferits.

La llibertat provisional és conseqüència del compliment de la meitat de la pena i que la condemna és pendent de recurs. El problema no és aquesta circumstància, atès que limitar el temps de compliment de pena a la meitat mentre la sentència no es ferma (hi ha recursos pendents) evita que es puguin passar molts anys a la presó i després acabar per ser declarat innocent. El que passa en aquest cas és que sembla altament improbable.

Per tant, la lentitud de la justícia, que va fer que es trigués 4 anys a tenir condemna, ha afavorit el condemnat. Com també ho ha fet el que la condemna no fes Iazza culpable dels assassinats, cosa que va deixar la condemna en 8 anys, lluny dels 25-30 que sol·licitaven algunes acusacions particulars.

El sindicat dels Mossos, USPAC, ha sol·licitat que Iazza es presenti davant el jutge cada 15 dies i porti un aparell de geolocalització, atès que solament s’ha imposat a Iazza l’obligació d’establir residència en territori espanyol.

Es sospitós que en aquest cas, on la participació de l’Estat és ben constatada en aquest article, el diari “El Mundo” s’hagi esforçat a defensar la mesura quan explica que s’ha aplicat el darrer dia, seguint la llei, i no pas uns mesos abans, com es va fer en el cas del comisario Villarejo.

Caldrà esperar la independència perquè s’hi faci justícia, per conèixer el grau de col·laboració de l’autonomisme en la matança i perquè les famílies de les víctimes en puguin saber la veritat.