L’Audiència espanyola ha concedit a Pablo Hasel un termini de 10 dies naturals per a entrar a la presó, el qual és condemnat per exalçament del terrorisme i injúries a la Corona, per bé que simplement va dir la veritat en cançons i piulades: qualificar la institució monàrquica de lladra. Barcelona, Lleida i Madrid van acollir diverses manifestacions de suport al cantant, que s’ha planyut que el govern espanyol se n’hagi rentat les mans. Mentre la ministra Carmen Calvo assegurava en una entrevista que ningú no és a la presó per les seves idees polítiques, el compte oficial de Twitter del PSOE recordava que ‘hi ha idees que són delictes’, malgrat que després hi van esborrar el missatge. “Es tracta d’una greu violació del dret fonamental a la llibertat d’expressió i oblit del principi d’intervenció mínima del dret penal”, n’alertava l’advocada Isabel Elbal. Amnistia Internacional deia que ningú no hauria d’ésser condemnat penalment per haver cantat o fet una piulada, encara que sigui desagradable o escandalosa.
La presidenta de la sala del tribunal és Concepción Espejel, jutgessa de la causa d’Altsasu, guardonada pel Ministeri d’Interior i retreta diverses vegades per la seva avinença ideològica amb el PP. El TEDH reblava el clau quan advertia a l’Estat espanyol que, atenent la doctrina en vigor, un personatge públic ha de poder rebre un marge més ampli de crítiques.
D’altra banda, el TC ha refusat l’empara a Gerardo Iglesias, creador d’IU, que va ésser víctima de tortures policials durant el franquisme; la jurisdicció ordinària no va acceptar-ne una querella contra un policia membre de la Brigada Político-Social. Per contra, els ultres de l’organització blavera Grup d’Acció Valencianista han estat absolts del sabotatge a un acte d’homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés a Burjassot.
Finalment, el jutge Castro ha explicat que la Casa Reial va voler comprar un dels seus fills amb la finalitat que deixés d’indagar la Infanta Cristina; el Suprem ha “perdut” quatre denúncies per presumpta prevaricació contra el seu president Carlos Lesmes –alhora president del Consell General del Poder Judicial-, que s’ha apujat 5,7% el sou, fins a 142.510 euros anyals; el secretari general de l’organisme i els set delegats que hi treballen a temps complet també són afavorits per aquesta mesura. Mentre el poder judicial en funcions nomena jutges enmig de la tramitació de la reforma, la qual li llevarà competències, cinc delegats progressistes que l’integren han clamat: acusen la majorança dels seus companys d’anar massa lluny en les competències, de no respectar la separació de poders i d’arrenglerar amb el PP, motius que fan perdre a l’òrgan “tota aparença de normalitat”.
