La patacada de C’s a les darreres eleccions generals, que va provocar l’adéu de la política de Rivera i la fugida de nombrosos càrrecs, ha obligat la formació carabassa a fer canvis. Una de les decisions més rellevants ha estat el fitxatge com a número 2 a les eleccions del Parlament de Catalunya, -ajornades fins el 30 de maig?-, d’Anna Grau Arias. La periodista ha protagonitzat una mutació ideològica que s’adiu amb la que van emprendre Ignasi Guardans, Arcadi Espada o Boadella a la recerca de major ressò i diners, disfressats de catalans de seny que finalment han vist la llum i ara alliçonen des de la superioritat moral.
Grau ha treballat com a col·laboradora en diferents mitjans com per exemple Intereconomía, ABC i el diari Ara, al qual va proposar un article sobre el racisme que segons ella patien els blancs a Nova York. La seva deriva l’ha conduït a presidir el grupuscle ultra Societat Civil Catalana a Madrid i a vomitar un reguitzell de mentides en un programa de TVE1 sobre una presumpta persecució del castellà a Catalunya.
La periodista s’afegeix a la nòmina de personalitats de la faràndula que han fitxat per C’s, entre els quals destaquen l’humorista Felisuco i l’actor Toni Cantó. L’ex-membre de la ja desapareguda UPyD s’ha fet un tip d’implicar-se en polèmiques i escàndols de tot tipus mentre que Felisuco va durar tres anys com a diputat al Congrés per Cantàbria. Sense oblidar Agustín Bravo, presentador del Telecupón a Telecinco i Carlos Navarro, “El Yoyas”, concursant de Gran Hermano que després de donar suport a C’s va esdevenir regidor de Vilanova del Camí amb la formació DECIDE. El proppassat desembre un jutjat de Las Palmas de Gran Canària el va condemnar a sis anys de presó pels delictes de maltractament familiar, amenaces i vexacions a la seva ex-parella.
D’altra banda, antics càrrecs de C’s, el PSOE i UPyD han creat la plataforma constitucionalista ‘Consens i regeneració’, l’enèsima aventura de maquillar el règim del 78 hereu de la dictadura impune: l’estratègia lampedusiana de “canviar-ho tot per tal que res canviï”.
Aquesta tia amb la cara ja paga es fastigosa la baic beure un dia al facs la forma de patlar i els comentaris que feia eten vomitius