Dimecres passat, amb l’avinentesa de la presència del rei espanyol a Catalunya, es va fer pública la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona contra Marcel Vivet, pels fets esdevinguts a la concentració de protesta contra la manifestació de la Jusapol al setembre del 2018, la qual en commemorava la criminal intervenció d’un any abans, en el Primer d’Octubre, el dia del referèndum.
La condemna de 5 anys per desordre públic, atemptat contra l’autoritat i lesions a un Mosso d’Esquadra han desfermat, de bon principi, una onada de lògica indignació. En són factors clau que la Generalitat hi intervingui com a acusació particular tot demanant-ne 4 anys i 9 mesos, i també que no hi hagi cap prova documental i es consideri la paraula de l’agent com a irrefutable. A la Catalunya independent, hem d’articular mecanismes de defensa dels drets individuals que impedeixin aquesta mena d’abusos.
El més conflictiu del cas és que segons Alerta Solidària, advocats d’en Marcel, les declaracions del Mosso han servit per a engegar 2 procediments idèntics, cosa altament irregular i que Oriol Amorós ha negat.
En Marcel ha cridat al fet que hi hagi “1000 Urquinaones i 1000 talls de la Junquera”, cosa que no ens acosta gens a la independència.
D’altra banda, experts en dissidència i lluita contra el sistema, consultats per Catdavant, consideren que és probable que siguem davant una psyop o operació de guerra psicològica a l’estil de l’operació Hasél de fa uns mesos, però millorada per l’Estat espanyol en diversos aspectes: Hasél té 33 anys i Vivet 27, però sembla molt més jove; el raper és republicà espanyol i en Marcel independentista; en Pablo té diferents causes obertes per violència i en Marcel no. D’aquest punt de vista, l’operació Marcel seria una versió millorada de l’operació Hasél que, a propòsit, ja ha encoratjat a anar a les manifestacions a favor d’en Marcel Vivet, atès que és molt més propenc per a la majoria de l’independentisme en Marcel que no pas en Pablo.
El que vam viure al febrer podria ser un assaig general per al que vivim ara. Els mateixos experts consideren que la joventut d’en Marcel fa probable que no sàpiga que és utilitzat perquè, probablement, no sap que, si fos una amenaça pel sistema, mai TV3 no l’hauria fet popular quan va sortir al FAQS, set mesos abans de la sentència; sobretot quan la Generalitat és part acusadora al procés. Altres fets, com l’escaiença de la sentència amb les visites del rei espanyol i l’acte de Pedro Sánchez, fan pensar en una operació espanyola.
L’objectiu -al contrari d’allò que polítics i mitjans processistes han fet creure al gruix de l’independentisme- seria provocar aldarulls, els quals motivin una intervenció internacional que acabi en un referèndum pactat, que és la manera més pèrfida i definitiva que té Espanya d’impedir la independència de Catalunya, la qual el poble ja va guanyar reiteradament al 2015 i al 2017.
Continuarem amb la recerca per a informar al servei de la veritat i de la independència.
