Ahir, l’Estat espanyol va fer una espoliació al Principat de, pel cap baix, 50 milions d’euros; ahir, va ésser el 50è dia seguit -després de les eleccions del 14-F- en què els 74 diputats elegits que diuen ésser independentistes no fan la independència. I no solament no han declarat pas la independència sinó que ni tan sols han triat Govern autonòmic. Ara és bon moment per a recordar aquestes evidències en temes vitals i urgents abans d’haver de baixar al fang de les misèries diàries del procés.
Junts per Catalunya ha decidit de substituir Jaume Alonso-Cuevillas per Aurora Madaula en virtut de les declaracions de l’advocat de Puigdemont i d’una de les acusacions particulars del judici del 17-A. El jurista manifestava ésser contrari a contradir el Tribunal Constitucional espanyol amb mocions contra la monarquia o a favor de l’autodeterminació. Hom pot estar d’acord o no amb la política gestual i no pas de fets del processisme, el que no és acceptable és que, en un partit que es mostra monolític en temes que divideixen la societat com ara la Covid-19 o el full de ruta a la independència, polemitzi fins i tot pel que fa a les gesticulacions.
No hauria pas de sobtar que Alonso-Cuevillas vulgui sotmetre’s a la jurisdicció espanyola; el tristament traspassat Josep Maria Loperena ja va retratar Alonso Cuevillas al seu bloc i en un article al Diari de Girona, del 26 de març del 2019:
“L’última i única vegada que vaig estar amb Jaime Alonso-Cuevillas va ser l’any 1997 quan era degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Ho va ser per poc temps. El seu mandat va ser suspès arran de diverses causes penals pel desviament de fons dels comptes col·legials per costejar la restauració del seu despatx. Les denúncies van esdevenir en inútils, en ser arxivades per jutges propers a la rereguarda de l’Opus Dei i la Falange. En aquella època, Cuevillas ni es deia Jaume com ara ni cridava «Visca Catalunya», sinó tot el contrari. Portava al voltant del canell una bandera espanyola fins que va ser contractat pel president Puigdemont per a la seva defensa.”
Unes afirmacions així de contundents fetes per un model de la lluita pels drets civils com era Josep Maria Loperena, haurien significat la fi de la carrera com a “independentista” d’Alonso-Cuevillas si no estigués protegit per l’omertà que regna Catalunya i que va silenciar-ho.
Ara, si ERC hi està d’acord, Alonso-Cuevillas serà substituït per Aurora Madaula i serà com fugir del foc per caure a les brases: Madaula en plena campanya va jugar brut contra la independència tot excloent els vots a certs partits, mentre que no té problemes quan valida els vots al ‘no’ de VOX. Cap independentista no jugaria brut contra la independència. Oi?
