Els Estats Units trien president sempre el primer dimarts després del primer dilluns de novembre. Això impedeix de poder manipular la data de les eleccions a favor del Govern. A Catalunya, tot just vivim el contrari: sense que ens haguem mogut de data ara som al tercer escenari, tot i ser allà on érem (14F-30M-14F). I és que fa la sensació que, com en tants altres aspectes del procés, pedalem molt fort, però no ens movem de lloc perquè la bicicleta és estàtica. Creure que a la Catalunya ocupada fa 3 segles es poden fer eleccions i que les poden guanyar els independentistes, sí que seria una bona teoria de la conspiració si no fos que, com sabem prou bé, aquest terme el va popularitzar la CIA per a matar el pensament lliure i, a Catdavant, no el fem servir pas.

Les tupinades no s´hi fan tan sols en el recompte sinó també abans i després. El règim borbònic controla la llei electoral, els avals, els mitjans de comunicació per a manipular el nostre vot, el cens… I a posteriori, pot incidir en els pactes electorals, el lawfare, la repetició d’eleccions… I ara s’hi ha afegit fer-nos por amb la data electoral: fer servir aquesta por com a pretext per a canviar la data i ara tornar a la data inicial, però amb força persones que ja han decidit de no votar per por, és maquiavèl·lic, oi? Doncs sí, perquè els avenços demoscòpics permeten l’estat espanyol de saber quins partits voten segons els grups d’edat, la població o el nivell d’estudis dels més esfereïts de la Covid-19. És a dir, la por ja n’ha modificat els resultats que són, d’ara ençà, il.legítims.

Però cal aprofitar-ho per a despullar de soca-rel la ficció de la democràcia a l’Estat espanyol. La Constitución espanyola del 78, aquella imposada amb una pistola pel règim franquista, parla del sufragi a l’article 23 i el defineix com a universal, lliure, igual, directe i secret. Mirem-ho atentament.

D’universal no n’és perquè exclou els menors de 18 anys, especialment els d’entre 16 i 18 que ja tenen capacitats legals o professionals, però no dret a vot. De lliure no n’és per força motius, però centrem-nos en la por que ens han fet de votar el 14-F. La por és un factor que anul.la contractes per la manca de consentiment lliure.

D’igual no n’és perquè la llei d’Hondt –l’aturall mínim per a poder tenir representació i assignació de representants, tot ponderant el territori- fa que uns vots valguin més que d’altres. De directe no n’és perquè tu votes un partit però, després, els pactes post-electorals fan que indirectament hagis votat per qui més ràbia et feia. I finalment, això que sigui secret no és ni un acudit, perquè a xarxes socials tothom ho explica tot i perquè el sistema te accés il·limitat a les nostres comunicacions i sap què votarem.

Així que gaudim “de la festa de la democràcia”. Però, sobretot, organitzem-nos com a poble per a fer la independència ben aviat i construir una societat realment lliure.