Cadis està immersa en una vaga indefinida per part del sector metal·lúrgic de la ciutat, els treballadors de la qual s’han mobilitzat per reclamar l’augment salarial del conveni. Durant quatre jornades han tallat l’accés als centres industrials i han aixecat barricades per defensar-se de les pilotes de goma de la policia, que ha contestat amb pots de gas.
La caverna mediàtica ha tornat a posar èmfasi en els objectes cremats al carrer per tal de criminalitzar la causa, però curiosament no hi ha hagut acusacions de sedició o rebel·lió com les que hi va haver pels contenidors cremats –alguns dels quals per part de la mateixa policia− durant les concentracions contra la sentència del procés. Uns mitjans que, per contra, no han dubtat a lloar el tancament patronal del sector dels transports i a entrevistar els empresaris, que pretenen més beneficis.
Uns mitjans que s’han inventat que els treballadors en vaga barraven el pas a les ambulàncies i estan provocant disturbis que pertorben la convivència dels veïns, alguns dels quals no han dubtat a aplaudir-los des dels balcons. “Som obrers, no delinqüents” ha estat la consigna d’una lluita que té el suport actiu de Kichi, l’alcalde de Cadis, la província amb una de les taxes més altes d’atur d’Espanya.
A les xarxes alguns independentistes ho han vist lluny, imitant la còmplice indiferència amb què l’esquerra espanyola va viure els fets de 2017 i d’altres hi ha mostrat suport en nom de la solidaritat obrera internacional.
D’altra banda, arraconats pel morbo de la lava, els treballadors i treballadores de la neteja del Guggenheim porten 159 dies de vaga lluitant per unes condicions laborals dignes i contra uns sous i convenis precaris.
El proppassat juliol, després de 146 dies de vaga a Tubacex, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va declarar nuls els 128 acomiadaments i va obligar l’empresa a readmetre els treballadors afectats: tota una lliçó per als qui encara sostenen que aquest tipus de mesura no té cap utilitat.
