Dimarts dia 7 de setembre, El Salvador va gaudir d’una atenció mundial que el país centreamericà, de 21.000 km i 6.300.000 habitants (el més densament poblat de l’Amèrica continental) no acostuma pas de gaudir.
El Salvador, que ha posat en vigor una llei aprovada el 8 de juny per l’Assemblea Legislativa, va donar curs legal a bitcoin al costat del dòlar, el qual va substituir, el 2001, el colón com a divisa nacional. Els comerços seran obligats a rebre pagament en bitcoins però podran convertir-los en dòlars automàticament.
El president Nayib Bukele s’ha decantat fort pel bitcoin a Twitter i en destaca que comportarà eliminar comissions a les remeses de diners dels dos milions d’exiliats, principalment, als Estats Units, les quals representen 20% del PIB, i que augmentarà el turisme entre els propietaris de bitcoin al món. Afirma que pot fer créixer el PIB cap a 25% i crear ocupació.
Els organismes internacionals -com l’FMI, assessors i mitjans de comunicació del sistema- n’han destacat el perill per la volatilitat i pel fet que pugui facilitar l’emblanquiment de diners i finançar el terrorisme. Són les acusacions típiques que el sistema sempre fa a bitcoin. Però si afinem una mica més veurem que els avantatges, si són certs, representen -llevat el de la volatilitat- un avantatge nacional, mentre que els perills serien per a la societat internacional.
Aquest interès del sistema a fer fracassar aquesta experiència podria explicar la davallada de la quotació d’11% (no de 14 o el 17, com alguns mitjans han publicat) del bitcoin, que podria haver estat provocada, atès que és contra natura que una gran notícia per a la comunitat bitcoin impliqui desavenç. I tampoc no som davant de fer caixa per les pujades excessives els dies anteriors que anticipaven els efectes de les bones notícies.
El Salvador, un país amb dificultats d’accés a internet donarà 30 dòlars en bitcoins a qui obri Chivo, el portadiners electrònic. L’estat ha comprat 400 bitcoins i establert a corre-cuita 200 caixers automàtics bitcoins.
D’ençà l’1 de setembre, hi ha hagut protestacions en determinats sectors de la població com ara són els joves, cosa que també crida l’atenció atès que una revolució tecnològica i modernitzadora acostuma a tenir els joves com a promotors.
Encara n’informarem més per la importància que pot tenir pel sistema financer mundial, tant si té succés com si fracassa.
