Fer jornalisme, en els temps actuals de desinformació interessada i mitjans subvencionats -és a dir, prostituïts- no és gens fàcil.
Notícies, del que se’n diu notícies, a Catalunya -és a dir, afers que a algú de l’any 2050 li cridin l’atenció per a entendre la Catalunya actual, i no pas safareig que expiri demà passat- n’hi ha dues: que 74 diputats/ades poden fer la independència i no la fan i que a Catalunya es limiten els drets civils dels no vaccinats de Covid.
Però, evidentment, com que el jornalisme del règim té prohibit de parlar d’aquests temes com també té prohibit de formar la població, cal omplir els espais comunicatius de fets irrellevants i de venciment immediat, en aplicació de la tècnica de manipulació psicològica que descrivíem en aquest article sobre descontextualització i exageració.
Dins aquest sistema goebbelià de propaganda, les visites polèmiques del rei espanyol a Catalunya o els polítics pretesament independentistes, que presumeixen d’anar a treballar els dies 6 de desembre o 12 d’octubre, han esdevingut un subgènere tan tradicional com el sorteig de la loteria espanyola de Nadal o el mercat d’hivern de compres futbolístiques.
Fa dues nits, va tocar representació. Josep Sánchez Llibre, que fa tan sols quatre anys era el personatge principal del vodevil “L’assalt a Blanquerna”, va obrar de cap de cerimònies com a president de Foment. Felipe VI va fer el seu discurs en idioma “ciudadano”, és a dir, mig en català i mig en castellà i va deixar en evidència que solament llegeix el que un camàlic li escriu, tot emprant frases de l’estil de “filar prim” i “tenir mala peça al teler”, molt lluny del seu nivell de català. No sabem si algú dels presents, en un rampell propi de qui representa la nació catalana, va passar vergonya pel fet d’anar a festejar amb un rei espanyol dins un museu que, malgrat els qui proven de soterrar la nostra nació sota la discreta sigla MNAC, és el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El president Pere Aragonès i l’alcaldessa de Barcelona van anar al sopar però no al besamà previ. És a dir, és com si haguessin saltat la cerimònia del casament per anar directament al tiberi. Aragonès, que va demanar amnistia i un referèndum a l’escocesa, és a dir, un referèndum amb tupinada i que es perdi com va passar a Escòcia -i que avui mateix expliquem en un altre article- en prepara la repetició de la jugada.
Qui no hi va assistir va ser Jaume Giró, tot pretextant que el rei espanyol encara no s’ha disculpat pel discurs del 3-O, cosa que va impedir repetir la foto d’ell, Pere Aragonès, Sánchez Llibre i Isidre Fainé -que ahir rebia una medalla de Foment- a la foto del casament de la seva filla. Qui sí hi va assistir va ser Elsa Artadi.
“Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí” és el microrelat del guatemaltec Augusto Monterroso, tingut pel més curt de la llengua castellana. “Quan acabaren de festejar el rei espanyol, els tres segles d’ocupació i el passaport Covid encara eren allà”.
