El nou president del Perú, Pedro Castillo, ha aprofitat el discurs d’investidura per recordar la tradició imperialista de la corona espanyola, a qui ha responsabilitzat de l’extermini de la població indígena durant la colonització. “Tres segles d’explotació que van permetre apropiar-se dels minerals que van sostenir el desenvolupament d’Europa, en bona mesura amb la mà d’obra dels avis de molts de nosaltres”.

Davant de Felip VI, Castillo es referia no tan sols a l’espoli de les riqueses naturals sinó també a les violacions, pèrdues de terres i morts provocades per la colonització espanyola al virreinat del Perú que, segons Kroeber, s’enfilen fins al 4,7 milions i atenent Alchon arriben fins als 13. H.F. Dobyns calcula que 95% de la població total d’Amèrica va morir –assassinada, per malaltia o treballant a les mines-, en els primers 130 anys després de 1492.

Un tarannà criminal que a finals del segle XIX portaria Espanya a ésser pionera en la creació de camps de concentració a Cuba on van morir unes 100.000 persones.

La caverna mediàtica, tan acostumada a la manca de respecte, a no discernir entre atac i befa i a evitar l’autocrítica, no ho ha pogut digerir i Libertad Digital considerava que Castillo insultava greument Espanya i el rei. Es dóna la curiosa circumstància que el nou president de Perú no és pas un perfil progressista sinó que se l’acusa d’homòfob, autoritari, anti-eutanàsia i anti-avortista, de manera que s’assembla molt més als periodistes i lectors d’aquesta premsa de Madrid del que ells mateixos voldrien admetre.