Les portes giratòries, és a dir, polítics que troben càrrec i sou a empreses privades un cop finalitzada l’etapa professional, han esdevingut tendència. Maria Dolores de Cospedal, ex-secretària del PP i ex-ministra de Defensa, va canviar de bàndol: implicada pel cas Bárcenas, el Suprem la va contractar per exercir d’advocada de l’Estat. Només imitava la seva companya Soraya Sáenz de Santamaría, sòcia del bufet d’advocats Cuatrecasas i assessora del Banc de Santander a raó de 600.000 euros anuals.
Els pioners són Miquel Roca, que va reforçar el consell d’administració de la constructora ACS de Florentino Pérez, el patronat d’Abertis i el consell d’Endesa i Narcís Serra, amb un currículum que inclou Telefónica i Catalunya Caixa. En aquesta darrera entitat, rescatada amb 12.000 milions públics, va fer carrera de gàngster: imputat per operacions immobiliàries ruïnoses que van deixar-hi un forat de 720 milions, va pagar més de 6 milions en dietes als seus consellers, va mantenir les clàusules sòl en les seves hipoteques fins el 2015 malgrat que el Suprem feia dos anys que havia anul·lat les del BBVA, i va ser absolt dels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial per apujar-se el sou. Finalment, l’exministre Borrell va tenir una trajectòria polèmica a Abengoa: el Consell Nacional del Mercat de Valors (CNMV) el va castigar amb 30.000 euros perquè havia aprofitat informació privilegiada per vendre accions de l’empresa en el moment en què feia fallida.
L’ex-líder de la desapareguda UDC, Duran i Lleida, va culminar la seva conversió a l’unionisme substituint Josep Piqué en el càrrec de conseller independent a la Comissió de Nomenaments i Retribucions d’Aena. Piqué, ministre d’Indústria d’Aznar, fou pioner en aquest modus operandi atès que després d’abandonar el PP es va convertir en president de Vueling amb la qual es va veure implicat en un contracte irregular de l’empresa OHL, en el marc del projecte fallit de la Ciutat de la Justícia de Madrid. Entre 1989 i 1992, és a dir, un any abans d’estrenar-se com a diputat al Parlament, presidí Ercros i es va veure involucrat a la presumpta venda il·legal de la petroliera Ertoil al grup Elf però l’Audiència espanyola va arxivar la causa.
Rafael Catalá, ex-ministre de Justícia del PP, fou un dels fitxatges fulgurants de Codere per fer d’assessor normatiu a la casa d’apostes. D’altra banda, Legálitas va pagar un viatge a Miami a Catalá després que s’incorporés al seu patronat tot i no tenir l’autorització del Congrés. L’ex-diputada de C’s Patricia Reyes va deixar la política per reforçar el Real Madrid mentre que la cap de premsa del partit carabassa va acceptar el càrrec de directora adjunta dels informatius de Canal Sur.
El febrer del 2019 Indra va incorporar l’exministre Miguel Sebastián com a nou conseller mentre que la filla de Francisco Camps, expresident de la Generalitat valenciana, ja treballa d’assessora al Parlament europeu dos anys després de finalitzar els estudis universitaris. I l’ex-ministra socialista Elena Salgado va ésser elegida presidenta de la filial de Talgo.
Moltes vegades els favors s’atorguen amb antelació i els conflictes d’interessos resulten evidents: el passat maig els ex-ministres socialistes Montilla (Indústria) i Blanco (Foment) van fitxar per Enagas, empreses que controlaven mentre exercien els seus respectius càrrecs polítics. De fet, Montilla va afavorir Castor amb una operació que va significar 1.300 milions d’euros de beneficis a Enagas, que ara el recompensarà amb 160.000 euros anuals per formar part del seu consell d’administració. L’ex-ministra Fátima Báñez, que va impulsar la reforma laboral del PP quan encapçalava el Ministeri de Treball, ha acceptat l’oferta de 230.000 euros anuals de la patronal per gestionar-ne un projecte solidari. Báñez ja era consellera independent de la farmacèutica Rovi.
A casa nostra, els principals experts en portes giratòries són ICV/Comuns: Coscubiela (CCOO), Herrera (director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia entre el 2018 i el 2019), Rabell (Fundació Campalans), Cayuela (Diputació de Barcelona) i Lo Cascio (UB). L’AMB va reclutar Milà, Gomà i Mayol, TMB va fitxar Bacardí i E. Cañas mentre que AGBAR va recórrer als serveis de Baltasar, Pallejà, Rius i Camats. D’altra banda, David Madí també va desenvolupar tasques d’assessor d’Endesa i Telefónica.
