L’Audiència Provincial de Madrid ha condemnat Dani Gallardo a quatre anys i mig de presó per delictes d’atemptat a l’autoritat i desordres públics. El jove andalús, que va participar en les protestes contra la sentència de l’1-O a Madrid, ja ha passat preventivament un any a presó. A més, haurà de pagar una multa de 600 euros i una indemnització de 2.100 a un agent de la policia nacional que es considera víctima d’una agressió que li hauria provocat una lleu contusió a l’espatlla.

L’única prova contra Gallardo és el testimoni de dos antiavalots, és a dir, no hi ha cap evidència física (vídeos, fotografies, biometria…) i, segons la sentència, els testimonis de la defensa són “d’escassa credibilitat” pel sol fet de discrepar amb els de l’acusació. Gallardo sempre ha argumentat que va defensar la seva amiga Elsa Vilki, ara condemnada a un any de presó per desordres públics. Tots dos van abandonar la manifestació abans dels primers aldarulls però van quedar atrapats enmig de les càrregues policials, Vilki va ser llençada violentament a terra i Gallardo va provar d’interposar-se entre la seva amiga i els agents. Inicialment la Fiscalia proposava sis anys de presó i 3.000 euros de multa, en un cas que s’assembla al muntatge d’Altsasu i corrobora el caràcter repressor i venjatiu de la justícia espanyola.

No és casualitat que l’endemà de la dissolució del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) el 1977, deu dels setze membres passessin a l’Audiència espanyola i els altres sis al Suprem: paral·lelament al cas Gallardo, l’Audiència ha processat Gonzalo Boye per narcotràfic, ha arxivat el cas Púnica del PP contra el criteri de la Fiscalia i el jutge instructor, el Suprem està decidit a repetir el judici contra Otegi i l’advocat de l’Estat sol·licita quatre anys de presó per un tuit en què apareix la fotografia de la secretària del Jutjat 13, aquella dona simpatitzant de formacions ultres que el dia de la manifestació a favor dels Jordis va dir que s’havia hagut de refugiar al terrat perquè tenia por.